DILLUNS DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / I
Lectura primera Gn 12,1-9
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Vés-te'n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram sortí d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram prengué la seva esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i sortí d'allà per anar al país de Canaan. Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a l'alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li digué: «Donaré aquest país a la teva descendència». I en aquell mateix lloc Abram dedicà un altar al Senyor que se li havia aparegut. D'allà se n'anà a la Muntanya, i plantà la tenda a l'orient de Bet-El, entre la ciutat de Bet-El, a l'oest, i la d'Ai, a l'est. Entre les dues ciutats va dedicar un altar al Senyor i va invocar-hi el seu nom. Després anà avançant cap al Nègueb.
Salm responsorial 32,12-13.18-19.20 i 22 (R.: 12b)
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel,
observant un per un tots els homes.
R. Feliç el poble que el Senyor
s'ha escollit per heretat.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vos. R.
Al·leluia He 4,12
La paraula de Déu és viva i actua,
i esclareix les intencions i els pensaments del cor.
Evangeli Mt 7,1-5
Treu-te primer la biga del teu ull
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ell us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. Per què veus l'estella dintre l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li podràs dir: «Deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull», mentre tens la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà».
Hay que salir de nuestra tierra y de la casa de nuestro padre. El camino, por tanto, nos saca de nosotros mismos, de nuestras comodidades ordinarias y nos echa a la aventura. Buena aventura de bienaventuranza. Aventura de la vida. De una vida nueva. Distinta. Inesperada. Fuera de aquello a lo que nos habíamos acostumbrado y que se nos pegaba con suavidad a la piel. Nos invita a que salgamos de ese nosotros mismos para inventarnos otro. Mejor, para que él, el Señor, nos invente otro; haga de la nuestra una vida nueva. ¿Cómo, a mis años? Abrán no era un jovenzuelo, sino que estaba ya cargado de años. Esto es para que sepamos cómo ese camino nuevo se nos presenta ahora, a nuestra edad, la que tengamos. Hasta cambiará de nombre y se llamará Abrahán.
ResponderEliminarSomos, siguiendo a Abrahán, hombres y mujeres de fe, porque vemos con otros ojos. Ojos que se nos han regalado. Que el Señor nos dona. Para que veamos la realidad de nuestra vida. Para que vivamos la gran aventura de juzgar de la manera misericordiosa en que nosotros seremos juzgados. Unos ojos, pues, que ven otro mundo, otros colores. Que viven de otras sensaciones. Porque, también ellos, ojos de fe.
ResponderEliminarAsí, se nos abre delante un mundo nuevo. Una tierra nueva y un cielo nuevo. Por eso, abiertos nuestros ojos de fe, podremos cantar con el salmo la dicha de que es el Señor quien nos ha elegido como su pueblo, como su heredad. Nuestros ojos, ahora, verán con mirada de Dios.