Lectura primera Gn 18,1-15
Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fill
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d'ell. Així que els veié corregué a rebre'ls des de l'entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra de l'alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets». Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells sota l'ombra de l'alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara, la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la tenda». Ell li digué: «L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill». Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tenir fills, es posà a riure tot pensant: «Seré fecunda a les meves velleses i quan el meu marit també és vell?» El Senyor digué a Abraham: «Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no podrà tenir fills? Hi ha res impossible al Senyor? L'any que ve tornaré per aquest temps, i Sara haurà tingut un fill». Ella, mentint per por, assegurà que no havia rigut, però ell insistí: «Sí que has rigut».
Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)
La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
R. El Senyor s'ha recordat del seu amor.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. R.
El seu nom és sant,
i l'amor que té als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
Omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res. R.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre. R.
Al·leluia Mt 8,17
Crist portava les nostres malalties,
ens descarregava dels nostres dolors
Evangeli Mt 8,5-17
Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,
i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús entrà a Cafar-Naüm. Un centurió l'anà a trobar i li deia: «Senyor, el meu criat és al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé que és tenir autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si a un li dic que se'n vagi, se'n va, si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci alguna cosa, la fa».
Quan Jesús ho sentí, se n'admirà, i digué als qui el seguien: «Us ho dic amb tota veritat: No he trobat dintre d'Israel ningú que tingués tanta fe. I jo us asseguro que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentre aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la fosca: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Després Jesús digué al centurió: «Vés-te'n a casa i que sigui tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.
Arribant a casa de Pere, Jesús trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre; li tocà la mà i la febre desaparegué. Ella s'aixecà i els serví a taula. Al vespre, li portaren molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes amb el poder de la seva paraula i va curar tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».
Basta que lo digas de palabra A menudo sorprende, en los santos evangelios, la dureza de Jesús con «los de cerca», sobre todo si la comparamos con la ternura que muchas veces dispensó a «los de lejos».
ResponderEliminarHoy mismo: la fe de un centurión romano, ajeno por completo a las promesas de Israel, moverá al Señor a exclamar: Os aseguro que en Israel no he encontrado en nadie tanta fe. Y, acto seguido, sentenciará: A los ciudadanos del reino los echarán fuera, a las tinieblas. ¿Por qué?
A los de cerca, Jesús nos ha dado las llaves de su corazón. Podemos amarlo intensamente, y también intensamente le podemos herir. Estar cerca tiene sus peligros.
En ocasiones, los de cerca nos creemos buenos. Tomamos el regalo de Dios como derecho, y pensamos que hemos merecido lo que se nos dio. El paso siguiente es apropiarnos de la Tierra Prometida y convertirnos en Dios. Lo fiamos todo a nuestras fuerzas, y olvidamos la fe. Convertimos la Iglesia en empresa, y el esfuerzo sustituye a la oración y el ayuno.
Jesús, entonces, encuentra a quien le dice: Basta que lo digas de palabra, y mi criado quedará sano… Y encuentra en él el consuelo que nosotros no le damos.