«Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida

DIMARTS DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ex 2,1-15a

Li donà el nom de Moisès,

per recordar que l'havia tret fora de l'aigua.

Quan ja era gran, sortí un dia a veure treballar els seus germans

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, un home de la família de Leví es va casar amb una noia de la mateixa tribu i van tenir un fill. Ella trobà el nen tan preciós que el guardà d'amagat durant tres mesos. Quan veié que no el podia tenir amagat més temps, untà amb betum i pega una cistella de papir, hi posà el nen i la deixà entre els joncs a la vora del riu. La germana del nen es quedà a l'aguait de lluny estant, per saber què passava. La filla del Faraó anà a banyar-se al riu, mentre les seves cambreres es passejaven a la vora. S'adonà de la cistella entremig dels joncs i se la va fer portar per una esclava. Quan l'obrí, veié un nen que plorava i se'n compadí. Comprengué que era un fill d'hebreus. Tot seguit la germana del nen digué a la filla del Faraó: «Voleu que vagi a buscar una dida hebrea perquè us el criï?» La filla del Faraó s'hi avingué. La noia, doncs, cridà la mare del nen, i la filla del Faraó li va dir: «Cria-me'l, i jo et donaré la paga». La dona el crià i, quan hagué crescut, el portà a la filla del Faraó, que l'adoptà com a fill i li donà el nom de Moisès, per recordar que l'havia tret fora de l'aigua.

Molt temps després, quan Moisès ja era gran, sortí un dia a veure treballar els seus germans, i presencià com un egipci pegava a un dels seus germans hebreus. Mirà a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, matà l'egipci i l'enterrà a la sorra. L'endemà tornà a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i digué al que no tenia raó: «Per què pegues a un company?» Ell li contestà: «Qui t'ha donat autoritat i t'ha fet el nostre jutge? Que em vols matar tal com vas matar l'egipci?» Moisès s'adonà que el fet era conegut i que si el Faraó ho arribava a saber, el faria matar. Per això, tement per la seva vida, fugí dels dominis del Faraó i es refugià al país de Madian.

Salm responsorial 68,3.14.30-31.33-34 (R.: cf. 33)

He caigut en un fangar sense fons

i no tinc on posar els peus,

em trobo mar endins

i les onades se m'enduen.

R. Busqueu Déu sincerament, i tindreu llarga vida.

A vós us prego, Senyor,

en aquesta hora propícia;

escolteu-me, Déu meu,

vós que estimeu tant,

vós que sou fidel a salvar els amics. R.

Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.

Que el vostre ajut em defensi.

Els meus càntics lloaran el nom de Déu,

reconeixeran la grandesa del Senyor. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,

els qui busquen Déu sincerament diran:

«Tingueu llarga vida».

El Senyor escolta sempre els desvalguts,

no té abandonats els seus captius. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, avui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 11,20-24

El dia del judici

la sort de Tir i Sidó i del país de Sodoma

serà més suportable que la vostra

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús amenaçà les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Bet-Saida! Si a Tir i a Sidó haguessin vist els miracles que han estat fets aquí, ja fa temps que s'haurien cobert de sac i de cendra en senyal de penediment i haurien canviat de vida. Però jo us asseguro que el dia del judici la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra. I tu, Cafar-Naüm, et creus que t'aixecaràs fins al cel? T'enfonsaràs fins al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist haguessin estat fets a Sodoma, encara existiria el dia d'avui. Però jo t'asseguro que el dia del judici la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teva».

Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.

«Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi»

13/07/2015

DILLUNS DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ex 1,8-14.22

Si no ho sabem impedir, el poble d'Israel anirà creixent

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, pujà al tron d'Egipte un nou rei que no havia conegut Josep, i digué al seu poble: «Aquests israelites comencen de ser massa gent perquè els puguem dominar. Si no ho impedim, aniran creixent i, el dia que hi hagi guerra, serien capaços d'aliar-se amb els nostres enemics, de combatre contra nosaltres, i anar-se'n del país».

Llavors, per oprimir-los, nomenaren uns encarregats d'obligar el poble a treballar en obres públiques; així construïren per al Faraó dos centres d'intendència, les ciutats de Pitom i de Ramsés. Però com més els oprimien, més creixien i es propagaven, i els egipcis no els podien veure. Per això els esclavitzaren sense compassió i els amargaven la vida amb els treballs més durs: pastar argila, fer maons i tota mena de feines al camp. Era un esclavatge despietat. Finalment el Faraó donà ordre als egipcis que tiressin al riu tots els nois hebreus que nasquessin, i deixessin en vida només les noies.

Salm responsorial 123,1-3.4-6.7-8 (R.: 8a)

Si el Senyor no hagués estat a favor nostre

—que respongui el poble d'Israel—,

si el Senyor no hagués estat a favor nostre,

quan els homes intentaven assaltar-nos,

ens haurien engolit de viu en viu:

tan gran era la fúria que portaven.

R. El nostre auxili és el nom del Senyor.

Quan la riuada ens vingué a sobre,

ens hauria passat la inundació

més amunt del coll,

més amunt del coll ens hauria passat

la crescuda de les aigües.

Beneït sigui el Senyor,

que no ens deixa caure a les seves dents. R.

Hem salvat la vida com l'ocell que fuig

del llaç dels caçadors.

S'ha trencat el llaç i tots hem fugit.

El nostre auxili és el nom del Senyor,

del Senyor que ha fet el cel i la terra. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mt 10,34-11,1

No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que he vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran els mateixos de casa seva. Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».

Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.

«Jesús va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos»

DIUMENGE XV DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera Am 7,12-15

Vés a profetitzar al meu poble

Lectura de la profecia d'Amós

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te'n d'aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda't de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat». Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m'ha pres de darrere els ramats i m'ha dit: "Vés a profetitzar a Israel, el meu poble"».

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)

Jo escolto què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble.

El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,

i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,

i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la bondat i la pau;

La fidelitat germinarà de la terra,

i la bondat mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La bondat anirà al seu davant,

i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura segona Ef 1,3-14

Déu ens elegí en Crist abans de crear el món

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l'anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l'heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumini els ulls del nostre cor

perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 6,7-13

Jesús comença d'enviar els dotze

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

«El deixeble no és més que el seu mestre»

SANT BENET, ABAT, PATRÓ D'EUROPA

Festa

Lectura primera Pr 2,1-9

Que el teu cor sigui amatent a entendre

Lectura del llibre dels Proverbis

Fill meu, si aculls el que jo et dic i guardes com un tresor tot el que et mano, si escoltes atentament la saviesa i el teu cor és amatent a entendre, si crides la intel·ligència i la invites a venir, si la busques com si fos plata i et deleixes per ella com pels tresors amagats, comprendràs què vol dir venerar el Senyor i trobaràs el coneixement de Déu. Perquè és el Senyor el qui dóna la saviesa; el coneixement i la intel·ligència surten dels seus llavis. Ell reserva per als homes rectes el seu ajut, protegeix els qui porten una vida honrada, guarda els camins dels homes justos i vetlla per les rutes dels seus fidels. Llavors entendràs la bondat i la justícia i encertaràs sempre els bons camins.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9, 10-11 (R.: 2a, o bé: 9a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho sentin.

R. Beneiré el Senyor en tot moment.

O bé:

R. Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem plegats el seu nom.

He demanat al Senyor que em guiés;

ell m'ha escoltat, res no m'espanta. R.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,

i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor,

els escolta i els salva del perill. R.

Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels, per protegir-los.

Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;

feliç l'home que s'hi refugia. R.

Sants del Senyor, venereu-lo;

venereu-lo, i no us mancarà res.

Els rics s'empobriran, passaran fam,

però als qui busquen el Senyor

no els faltarà cap bé. R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mt 19,27-30

Vosaltres, els qui heu vingut amb mi, en rebreu molt més

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Pere digué a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per seguir-vos. Què ens tocarà?» Jesús li respongué: «Us ho dic amb tota veritat: vosaltres, els qui m'heu seguit, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'asseurà gloriós al seu tron, també vosaltres us asseureu en dotze trons per governar les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna. Però molts que ara són darrers, seran primers, i molts primers, darrers».

«Tothom us odiarà per causa del meu nom»

NA XIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 46,1-7.28-30

Ara, que ja t'he vist, ja em puc morir

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Jacob se s'anà amb tot el que posseïa cap a Beer-Sabé, on oferí víctimes al Déu del seu pare Isaac. Durant la nit, en una visió, Déu el cridà i Jacob respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Jo sóc El, el Déu del teu pare. No tinguis por d'entrar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. Jo t'acompanyaré fins a Egipte i te'n faré tornar, i el teu fill Josep et tancarà els ulls».

Jacob sortí de Beer-Sabé, i els seus fills el feren pujar, amb les dones i les criatures, en els carros que el Faraó els havia enviat. Prengueren també tots els béns que posseïen en el país de Canaan. Jacob arribà a Egipte amb tota la seva família: llavors s'endugué tothom, fills i filles, néts i nétes. Jacob envià Judà per dir a Josep que sortís a rebre'l a la regió de Guesen. Josep sortí amb la seva carrossa i quan arribà davant el seu pare, se li llançà al coll i plorà abraçat amb ell. Jacob li digué: «Ara ja em puc morir. Ja t'he vist i t'he trobat en vida».

Salm responsorial 36,3-4.18-19.27-28.39-40 (R.: 39a)

Confia en el Senyor, fes el bé,

i viuràs segur en el seu país.

Sigui el Senyor la teva delícia,

i et donarà el que desitja el teu cor.

R. És el Senyor qui salva els justos.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats,

posseiran eternament la seva herència;

recolliran en anys de secada,

en temps de fam no els faltarà l'aliment. R.

Decanta't del mal i fes el bé,

i tindràs una casa per sempre;

perquè el Senyor estima la justícia

i mai no desempara els seus fidels.

No quedarà rastre dels perversos,

s'extingirà la descendència dels malvats. R.

És el Senyor qui salva els justos,

els protegeix en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats,

i els salva, perquè en ell es refugien. R.

Al·leluia Jo 16,13a;14,26b

Quan vindrà l'Esperit de veritat,

us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera;

i us farà recordar tot el que us he dit.

Evangeli Mt 10,16-23

No sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit del vostre Pare

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms. Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, us portaran als sanedrins, us assotaran en les seves sinagogues i us presentaran als tribunals dels governadors i dels reis, perquè doneu testimoni davant d'ells i davant dels estrangers. Quan us hi portaran, no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l'hora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare.

Un germà trairà el seu germà, i un pare el seu fill, perquè el matin, i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. I els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. Us ho dic amb tota veritat: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel, quan vindrà el Fill de l'home».

«Prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’»

DIJOUS DE LA SETMANA XIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 44,18-21.23b-29;45,1-5

És Déu qui m'ha enviat a Egipte per salvar-vos la vida

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Judà s'acostà a Josep i li digué: «Senyor meu, vós sou tan gran com el Faraó, però no us ofengueu que el vostre servent us digui unes paraules. Vós, senyor meu, vau preguntar als vostres servents si tenien pare i algun altre germà, i us vam respondre que el nostre pare ja té molts anys; que té un fill petit, nascut quan ell ja era gran, i se l'estima molt, perquè és l'únic que queda dels de la seva mare, ja que l'altre germà va morir. Vós ens diguéreu: "Feu venir el vostre germà petit, que el vull veure. Si no, no us tornaré a rebre". Quan vam tornar a casa ho vam explicar al pare. Més tard ell ens manà que vinguéssim a comprar més provisions, però li vam respondre que no podíem tornar sense el nostre germà petit, perquè vós no ens voldríeu rebre si veníem sense ell. Ell replicà: "Ja sabeu que un dels dos fills que m'havia donat la meva esposa va sortir de casa i no l'he vist més: segur que un animal ferotge el va devorar. Si ara us emporteu aquest altre i li passa una desgràcia, la meva vellesa tindrà una fi ben trista"».

Josep no es pogué contenir més davant la seva escorta, i ordenà que els fessin sortir tots. No quedava allà cap dels seus assistents al moment que ell es va fer conèixer als seus germans. Josep es posà a plorar tan fort que els egipcis ho sentiren i se n'assabentà tota la cort del Faraó. Llavors digué als seus germans: «Jo sóc Josep. Encara viu el meu pare?» Els seus germans, de l'esglai, no sabien què respondre. Però Josep els digué que s'acostessin i els repetí: «Jo sóc Josep, el germà que vosaltres vau vendre a uns caravaners que anaven camí d'Egipte. Però no us sàpiga greu d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat aquí abans que vosaltres, per salvar-vos la vida».

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

Déu cridà la fam al país,

els tragué el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com un esclau.

R. Recordeu les meravelles que Déu obrà.

O bé:

Al·leluia.

Li fermaren els peus amb anelles,

i passà la vida encadenat,

fins que es complí la predicció

i l'oracle del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslliguessin,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu és a prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,7-15

No heu pagat res per rebre aquest poder;

doneu-ho també sense pagar

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar.

No porteu res de diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguin. Quan arribeu a una vila o un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos a casa seva fins que marxareu. En entrar-hi, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu; si no n'és digna, que aquesta pau retorni a vosaltres. Si algú no us volia rebre o no volia escoltar la vostra predicació, a l'hora de sortir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la terra dels peus. Us dic amb tota veritat que el dia del judici la sort del país de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble».

«Pel camí prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’»

DIMECRES DE LA SETMANA XIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 41,55-57;42,5-7a.17-24a

Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, quan la fam s'estengué per tot el país d'Egipte, el poble demanà pa al Faraó i ell respongué a tota la gent del país que anés a Josep i fes tot el que Josep li digués. La fam s'estengué també a tota la terra d'Egipte. Josep obrí els seus graners i venia blat als egipcis perquè hi havia molta fam en el país. I de tots els altres països també venia gent a comprar blat a Josep, perquè hi havia molta fam pertot arreu. Des del país de Canaan, on també passaven fam, vingueren igualment ells fills de Jacob entre els qui anaven a comprar provisions. Com que Josep governava el país, era el qui venia el blat a tothom. Quan arribaren els seus germans, es prosternaren davant d'ell amb el front fins a terra. Josep, així que els va veure, els reconegué, però va dissimular. I els va fer tancar tres dies a la presó.

Al cap de tres dies Josep els digué: «Jo sóc un home que crec en Déu: si feu el que us dic salvareu la vida: que un dels germans es quedi a la presó; els altres aneu a portar les provisions a casa vostra i torneu amb el germà petit: així demostrareu que sou gent honrada que dieu la veritat, i no us matarem». Ells es deien els uns als altres: «Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que ens suplicava tan afligit. Per això ara ens cauen al damunt totes aquestes desgràcies». Rubèn afegí: «Ja us ho deia que no féssiu aquell disbarat, però no me'n vau fer cas; ara Déu ens demana comptes del crim que vam cometre». Com que Josep els parlava valent-se d'un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien. Josep es retirà una estona perquè no es podia aguantar el plor.

Salm responsorial 32,2-3.10-11.18-19 (R.: 22)

Celebreu el Senyor amb la lira,

acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,

dediqueu-li un càntic nou,

toqueu acompanyant l'aclamació.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;

aquesta és l'esperança que posem en vós.

El Senyor desfà els plans de les nacions,

tira a terra els propòsits dels pobles;

però els plans del Senyor persisteixen,

manté sempre els propòsits del seu cor. R.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els allibera de la mort,

i els retorna en temps de fam. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu es a prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,1-7

Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l'Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze, tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d'lsrael. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop».

«Pregueu a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors»

DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 32,22-32 (hebreu: 23-33)

Et diràs Israel, perquè has lluitat amb Déu i has guanyat

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Jacob es llevà durant la nit, prengué les dues esposes, les dues esclaves i els onze fills i va travessar el gual del riu Jaboc. Va fer passar també a l'altra banda del riu tot el que tenia.

Quan Jacob es quedà sol, un home es posà a lluitar amb ell fins a trenc d'alba. Aquell home s'adonà que no el podia vèncer, però tot lluitant li donà un cop sota el genoll i l'hi desllorigà. Després digué a Jacob: «Deixa'm anar, que ja clareja». Jacob li digué: «No et deixaré anar que no m'hagis beneït». L'home li preguntà: «Com et dius?» Ell respongué: «Jacob». Li diu: «D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has guanyat». Jacob li demanà que li digués el seu nom, però ell li respongué: «Per què em preguntes el meu nom?» I el va beneir allà mateix.

Jacob donà a aquell lloc el nom de Fanuel, perquè deia: «He vist Déu cara a cara sense perdre la vida». El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Fanuel. Jacob anava coix d'una cama. Per això encara avui els israelites no mengen el tendó de sota el genoll, recordant que el qui va lluitar amb Jacob li va fer mal en aquest tendó.

Salm responsorial 16,1.2-3.6-7.8 i 15 (R.: 15a)

Escolteu-me, Senyor, demano justícia,

escolteu el meu clam;

oïu atentament la meva defensa,

surt de llavis que no enganyen.

R. Jo vinc a veure-us demanant justícia.

Sentencieu vós mateix la meva causa,

i mireu qui té raó.

Veniu de nit a escorcollar-me el cor,

proveu-me al foc, i no em trobareu fals. R.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;

us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.

Ajudeu-me amb l'amor admirable

amb què salveu dels enemics

els qui s'arreceren als vostres braços. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,

protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.

Però jo vinc a veure-us demanant justícia.

Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo sóc el bon pastor,

diu el Senyor;

jo reconec les meves ovelles,

i elles em reconeixen a mi.

Evangeli Mt 9,32-38

La collita és abundant, però hi ha pocs segadors

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, portaren a Jesús un mut endimoniat. Així que Jesús hagué tret el dimoni, el mut parlà, i la gent, meravellada, deia: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel». Però els fariseus deien: «Aquest treu els dimonis pel poder del rei dels dimonis». I Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia. En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faci anar més segadors».

«La teva fe t'ha salvat»

Lectura primera Gn 28,10-22a

Veié una escala per on pujaven i baixaven els àngels de Déu, i Déu li parlà

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Jacob se n'anà de Beer-Sabé cap a la ciutat d'Haran. Arribà en un indret quan s'havia post el sol, i s'hi quedà per fer-hi nit. Prengué una pedra, se la posà per capçal i dormí en aquell indret. Tot somniant, veié una escala que anava des de la terra fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. Llavors el Senyor s'aturà prop d'ell i li digué: «Jo sóc el Senyor, Déu del teu pare Abraham i Déu d'Isaac. A tu i a la teva descendència, us donaré aquesta terra on dorms. La teva descendència serà innombrable com la pols de la terra i s'estendrà d'orient a occident, i de nord a sud. Totes les famílies del país, per beneir-se, es valdran de tu i de la teva descendència. Jo seré amb tu, et guardaré arreu on aniràs, i et faré tornar en aquest país. Mai no t'abandonaré, ni desistiré de complir el que t'he promès».

Jacob es desvetllà i digué: «El Senyor és present aquí, i jo no ho sabia». I ple de reverència exclamà: «Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel». I al matí, quan es llevà, prengué la pedra que havia posat per capçal, la dreçà com a pilar sagrat, i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Bet-El. Abans, la ciutat s'anomenava Luz. Després Jacob va fer aquesta prometença: «Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna pa i vestit i em fa tornar en pau a casa el meu pare, el meu Déu serà el Senyor, i aquesta pedra que he dreçat com a pilar sagrat serà casa de Déu».

Salm responsorial 90,1-2.3-4.14-15ab (R.: cf. 2b)

Tu que vius a recer de l'Altíssim

i passes la nit a l'ombra del Totpoderós,

digues al Senyor:

«Sou la muralla on m'emparo

el meu Déu en qui confio».

R. Sou el meu Déu, en qui confio.

Ell et guardarà del parany de l'ocellaire

i del flagell de la pesta;

t'abrigarà amb les seves plomes,

trobaràs refugi sota les seves ales. R.

«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré,

el protegiré perquè coneix el meu nom.

Sempre que m'invoqui, l'escoltaré,

estaré vora d'ell en els perills». R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha desposseït la mort del poder que tenia

i, amb la Bona Nova de l'evangeli,

ha fet resplendir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26

La meva filla s'acaba de morir, però veniu i tornarà a la vida

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, mentre Jesús parlava, vingué un home important, que es prosternà i li digué: «La meva filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li la mà i tornarà a la vida». Jesús el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li acostà per darrera i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només el mantell, ja em posaré bona». Jesús es girà i, en veure-la, li digué: «Confiança, filla: la teva fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es posà bona.

Quan Jesús arribà a casa d'aquell home important i veié l'aldarull de la gent i els qui tocaven els flabiols, els deia: «Aneu-vos-en: la noia no és morta, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, donà la mà a la noia i ella es va aixecar. I la notícia d'aquell fet s'escampà per tota la regió.

«I el sorprenia que no tinguessin fe»

DIUMENGE XIV DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera Ez 2,2-5

Ni que siguin un poble que sempre es revolta,

han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d'home, t'envio al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T'envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls: "Això diu el Senyor Déu", perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells».

Salm responsorial 122,1-2a.2bcd.3-4 (R.: 2cd)

A vós, que teniu el tron dalt del cel,

aixeco els meus ulls.

Com l'esclau té els ulls posats

en les mans del seu amo.

R. Tenim els ulls posats en el Senyor,

fins que s'apiadi de nosaltres.

Com l'esclava té els seus ulls

en les mans de la mestressa,

tenim els ulls posats en el Senyor,

fins que s'apiadi de nosaltres. R.

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,

estem saturats de menyspreu.

La nostra ànima n'està ben saturada,

dels escarnis dels altius,

del menyspreu dels insolents. R.

Lectura segona 2C 12,7-10

Estic content de gloriar-me de les meves febleses:

gràcies a elles, tinc dintre meu la força del Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

Al·leluia Lc 4,18

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,

m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

Evangeli Mc 6,1-6

Els profetes només són mal rebuts en el seu poble

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?». I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

«Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres»

DISSABTE DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 27,1-5.15-29

Jacob suplantà el seu germà i li prengué la benedicció

Lectura del llibre del Gènesi

Quan Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no hi veia, cridà Esaú, el seu fill gran i li digué: «Fill meu, ja sóc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, surt a caçar, prepara el meu plat preferit i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meva darrera benedicció».

Rebeca havia sentit tot el que deia Isaac. Després Esaú se n'anà a fer el que el seu pare li demanava. Llavors Rebeca prengué els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, els posà a Jacob, el fill petit, i li cobrí les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li donà el plat i el pa que havia preparat. Jacob ho portà al seu pare, i ell preguntà: «Qui ets, fill meu?» Jacob li va respondre: «Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Seu a taula, menja això que he caçat i després dóna'm la teva benedicció». Isaac li preguntà: «Fill meu, com és que has trobat caça tan aviat?» Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que em sortís al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu; vull palpar si ets el meu fill Esaú». Jacob s'acostà al seu pare, ell el palpà i digué: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconèixer i el va beneir. Li preguntà, doncs: «Ets el meu fill Esaú?» Ell li respongué: «Sí que el sóc». Li diu el seu pare: «Porta això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li serví la caça i li omplí el vas de vi.

Després de menjar i beure, el seu pare li digué: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el besà, Isaac sentí la fragància dels seus vestits i el beneí amb aquestes paraules: «Oh, l'olor del meu fill! És com l'olor d'un camp que el Senyor beneeix. Que Déu et doni la rosada del cel i la fertilitat de la terra perquè abundin el blat i el vi. Que tinguis per vassalls pobles i nacions, que vinguin a prestar-te homenatge. Sigues sobirà dels teus germans, fills de la teva mare, que tots acatin el teu govern. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran».

Salm responsorial 134,1-2.3-4.5-6 (R.: 3a)

Lloeu el nom del Senyor,

lloeu-lo, servents del Senyor,

vosaltres que esteu a la casa del Senyor,

als atris de la casa del nostre Déu.

R. Lloeu el Senyor. Que n'és de bo!

O bé:

Al·leluia.

Lloeu-lo. Que n'és, de bo, el Senyor.

Canteu al seu nom. Que n'és, d'amable.

El Senyor s'escollí el poble de Jacob,

els fills d'Israel, per possessió seva. R.

Reconec la grandesa del Senyor,

el nostre Déu és més gran que tots els déus.

El Senyor fa tot el que ell es proposa,

al cel i a la terra,

al mar i al fons dels oceans. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meves ovelles reconeixen la meva veu,

diu el Senyor;

també jo les reconec i elles em segueixen.

Evangeli Mt 9,14-17

Estaria bé que dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells?

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els deixebles de Joan anaren a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què els vostres deixebles no dejunen, com ho fem nosaltres i els fariseus?» Jesús els respongué: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells? Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el pedaç s'enduria part del vestit, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc no posen mai vi nou en bots vells: els bots es rebentarien i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou, el posen en bots nous, i així es conserven els bots i el vi».

Senyor meu i Déu meu!»

Festa

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït

sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes que té el mateix Jesucrist per pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu resideix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, tots els pobles,

glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'evangeli per tot el món.

O bé:

Al·leluia.

El seu amor per nosaltres és immens,

la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 20,29

Diu el Senyor:

Tomàs, perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,24-29

Senyor meu i Déu meu

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

«Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa»

DIJOUS DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 22,1-19

Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te'n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust». Abraham es llevà de bon matí, guarní l'ase, prengué dos mossos i el seu fill Isaac, estellà la llenya per al foc de l'holocaust i es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham alçà els ulls i veié de lluny l'indret. Llavors digué als mossos: «Quedeu-vos aquí amb l'ase; jo i el noi ens arribarem allà, i tornarem quan haurem adorat». Abraham carregà la llenya de l'holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren tots dos a caminar. Isaac digué al seu pare: «Escolta, pare». Abraham respongué: «Què vols, fill meu?» Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però, l'anyell on és?» Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant tots dos.

Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar, apilà la llenya, lligà el seu fill, Isaac, i el posà a l'altar, sobre la llenya. Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. A aquell indret, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveeix».

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat"». Després Abraham anà on eren els mossos, i se'n tornaren plegats a Beer-Sabé, on Abraham vivia.

Salm responsorial 114,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 9)

Estimo de tot cor el Senyor:

el Senyor ha escoltat la meva súplica,

ha escoltat el meu clam

així que l'invocava.

R. Continuaré caminant entre els qui viuen,

a la presència del Senyor.

M'envoltaven els llaços de la mort,

tenia davant meu els seus paranys,

i dintre meu l'angoixa i el neguit.

Vaig invocar el nom del Senyor:

«Ah, Senyor, salveu-me la vida». R.

El Senyor és just i benigne,

el nostre Déu sap compadir.

El Senyor salvaguarda els senzills,

jo era feble i m'ha salvat. R.

Ha alliberat de la mort la meva vida,

els meus ulls, de negar-se en el plor,

els meus peus, de donar un pas en fals.

Continuaré caminant entre els qui viuen,

a la presència del Senyor. R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

reconciliava el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat

el missatge de la reconciliació.

Evangeli Mt 9,1-8

La gent glorificava Déu, que ha donat als homes un poder tan inaudit

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús pujà en una barca, passà a l'altra riba, i anà a la seva ciutat, Cafar-Naüm. Allà li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en veure la fe que tenien, digué al paralític: «Confiança, fill: els teus pecats et queden perdonats». Uns mestres de la Llei pensaren: «Això és blasfem». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: «Per què us deixeu dur per pensaments dolents? Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home, aquí a la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Aixeca't, carrega't al coll la llitera i vés-te'n a casa». Ell s'aixecà i se n'anà a casa seva. La gent en veure-ho sentí un gran respecte i glorificava Déu, que ha donat als homes un poder tan inaudit.