DIMARTS DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / I
Lectura primera Gn 13,2.5-18
Som germans, i no vull que hi hagi discussions entre tu i jo
Lectura del llibre del Gènesi
Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Lot, que anava amb ell, també tenia ramats d'ovelles i de vaques i força tendes. El país no bastava per a tots dos, tenien massa béns perquè poguessin estar junts i per això els pastors d'Abram i els de Lot començaren a barallar-se. En aquell temps el país estava en mans dels cananeus i dels jebuseus. Abram, en veure aquestes disputes, digué a Lot: «Som germans, i no vull que hi hagi discussions entre tu i jo, o entre els teus pastors i els meus. Vés allà on vulguis, però separem-nos. Si tu vas a l'esquerra, jo aniré a la dreta, si tu vas a la dreta, jo aniré a l'esquerra». Lot donà una mirada al voltant seu i veié ben regada la plana baixa del Jordà, tal com era abans que el Senyor destruís les ciutats de Sodoma i Gomorra: tota ella semblava el paradís del Senyor o les terres d'Egipte arribant a Tanis. Lot escollí la plana baixa del Jordà i se n'anà cap a l'orient; així se separaren l'un de l'altre. Abram es quedà al país de Canaan i Lot a les ciutats de la plana: aixecà el campament i se n'anà a Sodoma. Als ulls del Senyor, la gent d'aquella ciutat era molt depravada i pecadora.
Després que Lot s'hagué separat, el Senyor digué a Abram: «Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a l'est i a l'oest: Tot el país que veus te'l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. Multiplicaré els teus descendents com grans de pols: Només els podria comptar el qui comptés els grans de pols de la terra. Vés, recorre el país d'un cap a l'altre: jo te'l donaré». Abram aixecà el campament i, arribant prop d'Hebron, a l'alzinar de Mambré, s'hi quedà i dedicà al Senyor un altar en aquell indret.
Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)
Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla no escampa calúmnies.
R. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
El qui mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels del Senyor. R.
El qui no fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així mai no caurà. R.
Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor:
«Jo sóc la llum del món;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida».
Evangeli Mt 7,6.12-14
Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos carn oferta en sacrifici, ni tireu perles als porcs perquè les trepitjaran, i encara es giraran per mossegar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin. Això és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes. Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això molts hi entren. Però la porta de la vida és petita, i el camí, estret: per això pocs hi troben».
En cambio, el que se dispersa, ese sí puede irse por uno y por otro lado, y ese necesita puertas muy anchas, para que quepan todos sus apetitos, todos sus anhelos, todos sus deseos, todas sus codicias y todas sus concupiscencias; el que está disperso necesita puertas anchas; el que está preciso necesita y le basta una puerta estrecha.
ResponderEliminarDe modo que podemos traducir este evangelio en términos sorprendentes, en un solo mandato: Sea preciso, sea cada vez más preciso; céntrese, céntrese cada vez más en su objetivo, ¿a qué fue que vino? ¿En qué es que está? ¿Para dónde va? Sea preciso.
Mantenerse en la precisión del objetivo es caminar por la puerta estrecha, y dispersarse es ir por la puerta ancha. Claro, el que va por la puerta ancha, pues se perderá, perderá sus fuerzas y su corazón quedará engarzado en tantos ídolos; el que va por la puerta estrecha, el que tiene su objetivo preciso, en ese objetivo encontrará salvación, encontrará vida abundante, y finalmente todo el país será para él.