Envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya

DILLUNS DE LA SETMANA IX DURANT L'ANY / I

Lectura primera Tb 1,1a.2;2,1-9

Tobit no es va desviar mai del bon camí

Comença el llibre de Tobit

Tobit, de la tribu i de la ciutat de Neftalí, era un dels deportats del temps de Salmanàsar, rei dels assiris. Entre els deportats, ell no es va desviar mai del bon camí.

Un dia de festa solemne del Senyor, quan hi havia a casa un bon dinar, Tobit digué al seu fill: «Corre, invita alguns bons israelites de la nostra tribu, perquè ens hi acompanyin». El fill de Tobit sortí a complir l'encàrrec, però tornà amb la notícia que hi havia en una plaça el cos d'un israelita assassinat. Immediatament Tobit s'aixecà de taula, i, deixant el dinar, va anar dejú fins al lloc on era el cadàver, d'amagat se'l va endur cap a casa per donar-li sepultura secretament després de pondre's el sol. Després es va entaular amb el dolor i el temor a l'ànima, tot meditant les paraules que el Senyor havia dit per boca del profeta Amós: «Canviaré en dol les vostres festes i en lamentacions els vostres cants». I així que el sol es va pondre, Tobit se n'anà a enterrar el mort.

Tots els seus familiars ho reprovaven, i li deien: «Encara enterres morts, després que per això et van condemnar i que amb prou feines te n'has escapat?» Però Tobit, que tenia més temor de Déu que no del rei, s'enduia els cossos dels morts, els guardava de dia amagats a casa, i en plena nit els donava sepultura.

Salm responsorial 111,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)

Feliç l'home que venera el Senyor

i estima de cor els seus preceptes.

La seva descendència serà gran al país,

serà beneït el llinatge dels justos.

R. Feliç l'home que venera el Senyor.

A casa seva hi ha riquesa i abundància,

la seva bondat consta per sempre.

L'home just, compassiu i benigne,

és llum que apunta en la fosca. R.

Sortós l'home que presta de bon grat,

que disposa a consciència els seus afers.

El just no caurà mai,

i deixarà un record inesborrable. R.

Al·leluia Cf. Ap 1,5ac

Jesucrist, testimoni fidel,

el primer ressuscitat d'entre els morts;

vós ens heu estimat i ens heu alliberat

dels nostres pecats amb la vostra sang.

Evangeli Mc 12,1-12

Agafaren el fill únic i el tragueren fora de la vinya

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble aquesta paràbola:

«Un home plantà una vinya, l'envoltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin i se n'anà del país. Al seu temps envià un dels seus homes per cobrar dels vinyaters la part que li corresponia de la collita, però ells el van agafar, li van pegar i el van fer marxar amb les mans buides. Llavors hi envià un altre dels seus homes, però també aquest el van ultratjar i van malferir-lo. N'envià encara un altre, i el van matar, i així van fer amb molts altres: a uns els maltractaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill únic, i els l'envià en darrer lloc pensant que almenys el fill el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: "Aquest és l'hereu: matem-lo, i l'heretat serà nostra". I l'agafaren, el mataren i el tragueren fora de la vinya. Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà matar els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"»

Ells comprengueren que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però no es van atrevir per por del poble. Aleshores el van deixar i se n'anaren.

Feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant

Diumenge primer després de Pentecosta

LA SANTÍSSIMA TRINITAT / Cicle B

Solemnitat

Lectura primera Dt 4,32-34.39-40

El Senyor és l'únic Déu:

ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t'han precedit, des del dia que Déu creà l'home sobre la terra; investiga d'un cap a l'altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s'ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i hagi continuat amb vida; si mai s'ha sentit dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d'un altre, combatent contra l'opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre».

Salm responsorial 32,4-5.6 i 9.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

La paraula del Senyor és sincera,

es manté fidel en tot el que fa;

estima el dret i la justícia,

la terra és plena del seu amor.

R. Feliç el poble que el Senyor s'ha escollit per heretat.

La paraula del Senyor ha fet el cel,

amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;

a una paraula seva, tot començà,

a una ordre d'ell, tot existí. R.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els allibera de la mort,

i els retorna en temps de fam. R.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,

auxili nostre i escut que ens protegeix.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;

aquesta és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona Rm 8,14-17

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d'esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!». Així l'Esperit s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,

a Déu que és, que era i que ha de venir.

Evangeli Mt 28,16-20

Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'hi acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

Amb quina autoritat fas tot això?

DISSABTE DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Sir 51,17-27; Sir grec 51,12-20

Enalteixo el qui m'ha ensenyat la saviesa

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Us enalteixo i us canto lloances, beneeixo el nom del Senyor. Quan era encara un noi, i no m'havia apartat mai del bon camí, ja desitjava amb tot el cor la saviesa. L'he demanada des de petit i continuaré cercant-la fins al darrer moment. Madurava com un raïm primerenc i el meu cor se n'alegrava. Els meus passos seguien la veritat, no he deixat des de jove el seu camí. Vaig escoltar un moment i la vaig rebre, vaig aprendre molta doctrina; m'he honrat de portar el seu jou i enalteixo el qui me l'ha ensenyada. M'he proposat de practicar-la bé, i de no fer-me enrere quan la tingui. L'he abraçada amb tot el cor, mai no li giraré la cara. Me li he donat amb tota l'ànima, mai no me n'apartaré. Les meves mans han obert la seva porta, la tinc als braços i la contemplo.

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 9a)

És perfecta la llei del Senyor,

i l'ànima hi descansa;

és ferm el que el Senyor disposa,

dóna seny als ignorants.

R. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig.

Els preceptes del Senyor són planers,

omplen el cor de goig;

els manaments del Senyor són transparents,

il·luminen els ulls. R.

Venerar el Senyor és cosa santa,

es manté per sempre;

els determinis del Senyor són ben presos,

tots són justíssims. R.

Són més desitjables que l'or fi,

més que l'or a mans plenes;

són més dolços que la mel

regalimant de la bresca. R.

Al·leluia Col 3,16a.17c

Que la paraula de Crist

tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa.

Adreceu per Jesucrist una acció de gràcies a Déu, el Pare.

Evangeli Mc 11,27-33

Amb quina autoritat actues així?

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles se'n tornà a Jerusalem i, mentre s'estava pel temple, hi anaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables del poble i li preguntaven: «Amb quina autoritat actues així? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?» Jesús els respongué: «Us faré una pregunta. Responeu-me-la, i us diré amb quina autoritat actuo. De qui havia rebut Joan la missió de batejar? L'havia rebuda de Déu o era cosa humana? Responeu-me». Ells van pensar: «Si diem que l'havia rebuda de Déu, ens preguntarà per què no el vam creure. Diguem que era cosa humana?» Però això no s'atrevien a dir-ho per por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era un autèntic profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Jesús els contestà: «Doncs jo tampoc no us diré amb quina autoritat actuo així».

Tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit

NA VIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Sir 44,1.9-13

Els nostres pares eren homes piadosos,

i el seu bon nom es manté viu a cada generació

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Vull fer l'elogi dels homes piadosos, dels nostres pares a cada generació. Alguns no han deixat cap record, han desaparegut en acabar la seva vida, han passat com si no haguessin existit, tant ells com els fills que els succeïren. Però aquells altres eren homes piadosos, i la seva bondat no ha estat oblidada. El seu bé persistirà en els descendents i es propagarà en els fills dels seus fills. La seva posteritat es manté fidel a l'aliança, els seus fills són fidels gràcies a ells. El seu record durarà per sempre, la seva glòria no serà mai oblidada.

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu les seves lloances davant els qui l'estimen.

Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,

s'alegren del seu rei els fills de Sió.

R. El Senyor estima el seu poble.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,

acompanyen els seus cants

amb els tambors i les cítares,

perquè el Senyor estima el seu poble,

coronarà de triomf els humils. R.

Els fidels celebren la seva glòria,

des dels seus rengles aclamen plens de goig,

mentre els seus llavis glorifiquen Déu.

És la glòria reservada als qui l'estimen. R.

Al·leluia Jo 15,16

Sóc jo qui us he escollit del món

per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu

i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Mc 11,11-25

Tots els pobles anomenaran el temple casa d'oració.

Tingueu fe en Déu

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, després que la gent l'havia aclamat, entrà a Jerusalem i anà al temple. Com que ja era tard, donà només una mirada i sortí amb els dotze cap a Bet-Hània. L'endemà, quan tornava a Jerusalem, tenia gana, i veié de lluny una figuera que ja s'havia cobert de fullatge. Hi anà per si de cas hi trobava fruit, però encara no era el temps de les figues, i no hi havia més que fulla. Llavors li digué: «Que mai per mai ningú no culli fruit de tu». Els deixebles sentiren aquestes paraules de Jesús.

Quan arribaren a Jerusalem, anà al temple i es posà a treure els qui compraven i venien dins el recinte del temple; bolcà les taules dels canvistes i els seients dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res dintre el recinte del temple. I els explicava: «No diu l'Escriptura que tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Els grans sacerdots i els mestres de la llei sentiren el que deia i pensaven com s'ho farien per matar-lo, perquè en veure l'admiració de tot el poble pel seu ensenyament tenien por de fer-li res. I cap al tard, Jesús sortia de la ciutat.

L'endemà al matí, tot passant, veieren que aquella figuera s'havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: «Rabí, la figuera que vau maleir s'ha assecat». Jesús els respon: «Tingueu fe en Déu. Us ho dic amb tota veritat: si algú mana a aquesta muntanya que s'aixequi i es tiri al mar, i ho diu sense dubtar, creient que Déu farà això que ell mana, Déu ho complirà. Per això us dic: Quan pregueu, creieu que ja teniu concedit allò que demaneu, i ho tindreu. I quan esteu pregant, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres culpes».

Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi

Dijous després de Pentecosta

JESUCRIST, GRAN SACERDOT PER SEMPRE

Festa

Lectura primera Is 52,13-53,12

Per les nostres faltes ha mort malferit

Lectura del llibre d'Isaïes

Mireu, el meu servent prosperarà, s'elevarà i serà posat molt amunt. Així com tothom s'esglaià de veure'l, ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home, no tenia res d'humana la seva presència, així també se n'admiraran tots els pobles, els reis no badaran boca quan veuran amb els ulls allò que mai no s'havia contat, i sabran del cert la cosa més inaudita. Qui ho pot creure, allò que hem sentit? A qui s'ha revelat la potència del braç del Senyor? El servent ha crescut davant d'ell com un rebrot, com la soca tallada que reviu en una terra eixuta; no tenia ni figura, ni res que es fes admirar, no tenia l'aspecte atractiu, era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia, semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no-res.

Tanmateix, ell portava les nostres malalties, i havia pres damunt seu els nostres dolors; nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humilia. Mentre ell, per les nostres faltes, moria malferit, fet pols per les nostres culpes, complia la pena que ens torna la pau, i les seves ferides ens curaven. Tots anàvem errants com un ramat que es dispersa, cadascú seguia el seu camí, mentre el Senyor li infligia la pena que tots nosaltres havíem merescut. Quan era maltractat, ell s'humiliava i no obria la boca; com els anyells portats a matar, o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni tan sols la boca. Se l'han endut de la presó i del tribunal, i, qui es preocupa de la seva sort? Perquè fou segat d'entre els qui viuen, en pena de la infidelitat del meu poble. L'han sepultat amb els injustos, l'han enterrat amb els malfactors, a ell que no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.

El Senyor volgué que el sofriment el triturés. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d'ells; per això li dono els altres per herència i tots seran el seu botí, ell que s'ha entregat a la mort i ha estat comptat entre els infidels, quan de fet prenia damunt seu el pecat de tots i intercedia a favor d'ells.

O bé:

Lectura primera He 10,12-23

Tenim un gran sacerdot a la casa de Déu

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l'escambell dels seus peus. Amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. En dóna testimoni l'Esperit Sant que diu: «L'aliança que jo pactaré amb ells després d'aquells dies serà aquesta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meva llei en els seus cors, l'escriuré en el seu interior». I afegeix: «No em recordaré dels seus pecats ni de les seves culpes». Ara bé, un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

Germans, la sang de Jesús ens permet d'entrar confiadament al lloc santíssim. Ell n'ha inaugurat l'entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d'accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot a la casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d'un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l'aigua del baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem ferma l'esperança que ens dóna la fe que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.

Salm responsorial 39,6.7.8-9.10.11 (R.: 8a i 9a)

Com heu pensat en nosaltres,

Senyor, Déu meu!

Quantes meravelles heu fet a favor nostre,

Déu incomparable!

Si les volia anunciar públicament,

no les podria ni comptar.

R. Aquí em teniu:

Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,

i m'heu parlat a cau d'orella;

no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R.

Per això us dic: «Aquí em teniu:

Com està escrit de mi en el llibre,

Déu meu, vull fer la vostra voluntat,

guardo la vostra llei al fons del cor». R.

Anuncio amb goig la salvació

davant el poble en dia de gran festa.

No puc deixar d'anunciar-la;

ho sabeu prou, Senyor. R.

No m'he callat la vostra salvació

dins del meu cor;

he fet conèixer el vostre ajut fidel,

la lleialtat del vostre amor,

davant el poble en dia de gran festa. R.

Al·leluia Is 42,1

Aquí teniu el meu Servent, de qui he pres possessió,

el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima.

He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions.

Evangeli 22,14-20

Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Arribada l'hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s'hi posaren amb ell. Jesús els digué: «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s'haurà complert en el Regne de Déu». Després prengué un calze, pronuncià l'acció de gràcies i digué: «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu». Llavors prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial». I féu igualment amb el calze, havent sopat, tot dient: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres».

El Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom

DIMECRES DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Sir 36,1-2a.5-6.13-19; Sir grec 36,1.4-5a.10-17

Que els pagans reconeguin que ningú no és Déu fora de vós

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Apiadeu-vos de nosaltres, Déu de l'univers, mireu-nos i que vegem la llum dels vostres favors. Feu caure l'espant sobre els pobles que no us cerquen. Que reconeguin com nosaltres que fora de vós, Senyor, ningú no és Déu. Renoveu els prodigis, repetiu els miracles. Reuniu totes les tribus de Jacob, doneu-los, com abans, l'heretat. Compadiu-vos del poble que porta el vostre nom, d'Israel, que anomeneu primogènit. Compadiu-vos de la ciutat santa, de Jerusalem, el lloc on residiu: que la vostra majestat ompli Sió, que el temple sigui ple de la vostra glòria. Acrediteu el primer dels pobles que heu creat, compliu les profecies fetes en nom vostre. Doneu la recompensa als qui esperen en vós, que resultin verídics els vostres profetes. Escolteu, Senyor, la pregària dels vostres servents, sigueu bondadós amb el vostre poble, i que tothom reconegui arreu de la terra que vós sou el Déu etern.

Salm responsorial 78,8.9.11.13 (R.: Sir 36,1b)

No ens tingueu en compte les culpes passades,

acolliu-nos per la vostra pietat,

no trigueu més, que som orfes de tot.

R. Feu-nos veure, Senyor,

la llum dels vostres favors.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom;

allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Que arribi fins a vós el plany dels captius,

i el vostre braç poderós

alliberi els presos condemnats a mort. R.

Nosaltres, poble vostre,

ovelles del vostre ramat,

us donarem gràcies per sempre més;

pregonarem les vostres lloances

a cada generació. R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seva vida en rescat per tots els homes.

Evangeli Mc 10,32-45

Ara pugem a Jerusalem, i allà el Fill de l'home serà entregat

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, feien camí pujant a Jerusalem, i Jesús anava al davant. La gent n'estava admirada, però els seus seguidors anaven amb por. Llavors Jesús reuní a part els dotze i començà a predir-los el que li havia de succeir. Els deia: «Ara pugem a Jerusalem, i allà el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als pagans, que es burlaran d'ell, l'escopiran, l'assotaran i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà».

Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, en totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

per l'Evangeli hagi deixat casa rebrà ja en el temps present cent vegades més, i, en el món futur, la vida eterna

26/05/2015
Sant Felip Neri, prevere (Memòria)

DIMARTS DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Sir 35,1-15; Sir grec 35,1-12

Ofereixes una víctima saludable quan guardes els seus manaments

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Sempre que compleixes la llei de Déu, li dónes un culte generós; i ofereixes una víctima saludable quan guardes els seus manaments. Fer un favor és presentar a Déu una ofrena, donar als pobres és oferir-li una víctima d'acció de gràcies. Apartar-se del mal és un sacrifici plaent a Déu, evitar de fer res dolent és expiar els pecats. Si fas el bé, no et presentaràs davant Déu amb les mans buides, perquè tothom qui fa el bé compleix els seus manaments. L'ofrena dels justos és la millor que hi ha a l'altar, l'olor dels seus perfums penetra el cel. Déu accepta els dons de l'home just, la seva ofrena és un memorial que mai no s'esborra.

Honra el Senyor generosament, no escatimis l'ofrena de les teves primícies. Quan ofereixis els teus dons, ofereix-los amb alegria, consagra amb goig els teus delmes. Dóna a l'Altíssim tal com ell t'ha donat, dóna generosament tot el que pots, que el Senyor ja sap recompensar, i et tornarà set vegades més. No el vulguis subornar amb presents, que no els acceptaria, ni et refiïs d'una ofrena que t'has guanyat amb violències, perquè el Senyor és Déu-que-fa-justícia i no té miraments amb el prestigi dels homes.

Salm responsorial 49,5-6.7-8.14 i 23 (R.: 23b)

«Aplegueu-me els meus fidels,

que amb la sang d'una víctima

segellaren l'aliança».

El cel proclama la seva justícia,

és Déu mateix qui judica.

R. L'home que viu honradament

veurà la salvació de Déu.

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;

Israel, sóc jo qui testifico contra tu:

jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:

sé que no et canses d'oferir holocaustos. R.

Ofereix a Déu accions de gràcies,

compleix el que has promès a l'Altíssim.

El qui m'ofereix accions de gràcies

reconeix la meva glòria.

L'home que viu honradament

veurà la salvació de Déu. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Us enaltim, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,28-31

Rebreu, ja en el temps present, el cent per u i persecucions,

i, en el món futur, la vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Pere es posà a dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna. Però molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers».

Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres. Després vine i segueix-me

DILLUNS DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Sir 17,20-28; Sir grec 17,24-29

Convertiu-vos al Senyor i no us perdreu

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Déu concedeix el perdó als qui es penedeixen, però fa desaparèixer els qui fan mal al poble dels justos. Convertiu-vos al Senyor i no us perdreu. No pequeu més, no provoqueu la indignació de Déu, perquè Déu no troba gust en ningú dels qui es perden en aquest món, sinó en els qui viuen i li donen gràcies. Que n'és, de gran, la bondat de Déu quan perdona els qui es converteixen!

Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 11a)

Feliç el qui ha estat absolt de la falta

i ha vist sepultat el seu pecat.

Feliç l'home a qui el Senyor

no té en compte la culpa

i dintre seu ja no manté l'engany.

R. Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor.

M'he decidit a reconèixer la falta,

no us he amagat més el meu pecat.

Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,

m'heu perdonat la culpa comesa. R.

Que us supliquin els fidels

als moments de desgràcia;

per més que els rius es desbordin,

a ells, ni els tocaran. R.

En vós he trobat el meu recer,

vós em guardeu del perill.

Tothom celebra al voltant meu

el goig de veure'm lliure. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,

perquè la seva pobresa us enriquís.

Evangeli Mc 10,17-27

Vés a vendre tot el que tens i vine amb mi

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia que Jesús sortia de camí, un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: "No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare"». Ell li respongué: «Tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà trist, perquè era molt ric.

Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».

«Rebeu l'Esperit Sant»

DIUMENGE DE PENTECOSTA / Cicle B

Missa de la vigília

MISSA DEL DIA

Lectura primera Fets 2,1-11

Tots quedaren plens de l'Esperit Sant

i començaren a expressar-se

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües».

Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Beneeix el Senyor, ànima meva.

Senyor, Déu meu, que en sou de gran.

Que en són de variades, Senyor, les vostres obres,

la terra és plena de les vostres criatures.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,

renoveu la vida sobre la terra.

O bé:

Al·leluia.

Si els retireu l'alè, expiren

i tornen a la pols d'on van sortir.

Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,

i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.

Que s'alegri el Senyor contemplant el que ha fet,

que li sigui agradable aquest poema,

són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Lectura segona Ga 5,16-25

Els fruits de l'Esperit

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, deixeu-vos guiar per l'Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l'Esperit i l'Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l'un contra l'altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu.

Però si us deixeu conduir per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei. És ben clar on porten els impulsos terrenals: a la fornicació i a d'altres desordres, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, excés de beure, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que ningú dels qui obren així no podrà heretar el Regne de Déu.

Però els fruits de l'Esperit són l'amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat. La Llei no ha estat pas donada contra res d'això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i els desigs terrenals. Ja que l'Esperit ens dóna la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

Al·leluia

Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels

i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 15,26-27;16,12-15

L'Esperit de veritat, us guiarà cap a la veritat sencera

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l'Esperit de la veritat que prové del Pare donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni. Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l'Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d'allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d'allò que és meu».

Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Missa del matí

Lectura primera Fets 28,16-20.30-31

Passà dos anys sencers a Roma, i predicava el Regne de Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

Un cop a Roma, van permetre a Pau de viure en una habitació privada, amb el soldat que el guardava. Tres dies després va convocar els principals d'entre els jueus i, un cop reunits amb ell, els digué: «Jo, germans, sense haver fet res contra el poble o contra els costums dels pares, he estat detingut i entregat als romans a Jerusalem. Els tribunals romans que em van interrogar em volien deixar en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués la mort. Però els jueus s'hi van oposar, i per això, i no pas perquè jo tingui res de què acusar els de la meva nació, m'he vist obligat a apel·lar al Cèsar. Aquest és el motiu perquè us he volgut veure i enraonar, perquè la causa de dur aquesta cadena no és altra que l'esperança d'Israel».

I passà dos anys sencers en aquell apartament llogat, on rebia tots els qui l'anaven a trobar, i obertament, sense cap trava, predicava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor.

Salm responsorial 10,4.5 i 7 (R.: cf. 7b)

El Senyor habita al seu temple,

el Senyor té el seu tron en el cel;

d'allà estant observa tot el món,

des del cel examina tots els homes.

R. Els homes rectes us veuran cara a cara, Senyor.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor examina els justos i els culpables,

i abomina els qui volen violències;

perquè el Senyor, que és just, estima la bondat,

els homes rectes el veuran cara a cara. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Us enviaré l'Esperit de la veritat,

diu el Senyor;

ell us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera.

Evangeli Jo 21,20-25

Ell és el deixeble que ho ha escrit,

i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pere es girà i veié venir també el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia de trair. Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i aquest què?» Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Entre els germans ha corregut el rumor que aquell deixeble no havia de morir, però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir?» Ell és el deixeble que dóna testimoni de tot això i que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe. Jesús va fer moltes altres coses, però si algú les volgués escriure una per una, crec que els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món.

Solemnitat de la Pentecosta: missa de vigília

‘Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo’. Li diu Jesús: ‘Pastura les meves ovelles’

ETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 25,13-21

Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el rei Agripa i Berenica arribaren a Cesarea per saludar Festus. I com que s'hi havien d'estar bastants dies, Festus va referir al rei el cas de Pau i digué: «Tinc aquí, a la presó, un home que va deixar-m'hi Fèlix. Quan vaig anar a Jerusalem, se'm presentaren els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. Jo els vaig respondre que els romans no condemnem ningú sense que es pugui defensar d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors. Ells aleshores van venir amb mi aquí a Cesarea, i, sense dilacions, l'endemà mateix m'assec al tribunal i hi faig comparèixer l'acusat per acarar-lo amb els seus acusadors. Ells, per cert, no van adduir cap dels delictes que jo em temia, sinó que es tractava senzillament d'embolics de la seva religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. Jo, que realment no sabia què dir en coses com aquestes, li vaig proposar de traslladar-se a Jerusalem perquè hi fos judicat. Pau reclamà que el seu cas fos reservat a la decisió de l'autoritat imperial, i per consegüent, vaig haver d'ordenar que fos custodiat fins que el podré enviar al Cèsar».

Salm responsorial 102,1-2.11-12.19-20ab (R.: 19a)

Beneeix el Senyor, ànima meva,

del fons del cor beneeix el seu sant nom.

Beneeix el Senyor, ànima meva,

no t'oblidis dels seus favors.

R. El Senyor té el tron al cel.

O bé:

Al·leluia.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

llença les nostres culpes lluny de nosaltres

com l'Orient és lluny de l'Occident. R.

El Senyor té el tron al cel,

governa l'univers amb poder sobirà.

Beneïu-lo, àngels del Senyor,

herois poderosos

que executeu les seves ordres. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant us farà recordar

tot el que us he dit i us ho farà entendre.

Evangeli Jo 21,15-19

Pastura els meus anyells. Pastura les meves ovelles

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan Jesús s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades i hagué esmorzat amb ells, digué a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?» Ell li contestà: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Ell li contestà: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi

DIJOUS DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 22,30;23,6-11

També a Roma hauràs de donar testimoni de mi

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, volent saber exactament l'acusació dels jueus contra Pau, el tribú el va fer deslligar i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar Pau i el va fer posar al davant. Pau, que sabia que allí uns eren saduceus i uns altres fariseus, cridà enmig del sanedrí: «Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i el motiu de ser acusat és l'esperança en la resurrecció dels morts». Aquestes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es dividí: perquè els saduceus no admeten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en totes tres coses. Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns escribes del partit dels fariseus protestaven: «No trobem res a dir contra aquest home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel». La discussió era tan tumultuosa que el tribú va témer que allí Pau acabaria trossejat. Per això ordenà que la tropa el baixés a treure i se l'endugués a la caserna.

La nit següent el Senyor se li va aparèixer i li digué: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.

Jo dic: «Senyor, ningú com vós

no em fa feliç».

Senyor, heretat meva i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.

O bé:

Al·leluia.

Beneït sigui el Senyor que em dóna seny.

Fins a les nits m'amonesta el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré. R.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,

fins el meu cos reposa confiat:

no abandonareu la meva

vida enmig dels morts,

ni deixareu caure a la fossa

el qui us estima. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir a la vostra presència;

al costat vostre, delícies per sempre. R.

Al·leluia Jo 17,21

«Que tots siguin u;

com vós, Pare, esteu en mi i jo en vós.

Així el món creurà que vós m'heu enviat», diu el Senyor.

Evangeli Jo 17,20-26

Que siguin plenament u

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m'heu enviat. La glòria que vós m'heu donat, jo també els l'he donada a ells, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguin plenament u. Així el món coneixerà que vós m'heu enviat i que els heu estimat com m'heu estimat a mi.

Pare, vós me'ls heu donat; vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m'heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo».