«Li suplicaren que abandonés el seu territori»

DIMECRES DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 21,5.8-20

No pot ser que el fill d'una esclava comparteixi l'herència amb el meu fill Isaac

Lectura del llibre del Gènesi

Abraham tenia cent anys quan li va néixer el fill Isaac. El noi anava creixent: quan va ser deslletat, Abraham ho celebrà amb un gran convit. Sara veié que el fill que l'egípcia Hagar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i digué a Abraham: «Has de treure de casa l'esclava i el seu fill: no pot ser que el fill d'una esclava comparteixi l'herència amb el meu fill Isaac». L'exigència de Sara desagradà molt a Abraham, que s'estimava el fill, però Déu li digué: «Ni que estimis el noi i l'esclava, no et sàpiga greu de fer el que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom vindrà d'Isaac. Però, del fill de l'esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble».

Abraham es llevà de bon matí, donà pans i un bot d'aigua a Hagar, li posà el nen a l'espatlla i la va acomiadar. Ella se'n va anar errant pel desert de Beer-Sabé. Quan l'aigua que duia s'acabà, deixà el noi sota unes mates i se n'anà un tros lluny, a la distància d'un tret d'arc, per no veure morir el noi; allà s'assegué plorant i sanglotant. Déu escoltà el plor del noi, i un àngel de Déu cridà Hagar des del cel i li digué: «Què tens, Hagar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el noi plorava. Vés, pren-lo i sigues valenta, que jo en faré un gran poble». Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou. Ella hi anà, omplí el bot i donà beure al noi. Déu afavoria el noi, que es va anar fent gran. Vivia al desert i era un bon arquer.

Salm responsorial 33,7-8.10-11.12-13 (R.: 7a)

Quan els pobres invoquen el Senyor,

ell els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels, per protegir-los.

R. Quan els pobres invoquen el Senyor,

ell els escolta.

Sants del Senyor, venereu-lo;

venereu-lo, i no us mancarà res.

Els rics s'empobriran, passaran fam,

però als qui busquen el Senyor

no els faltarà cap bé. R.

Veniu, fills meus, escolteu-me;

us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.

Qui és l'home que estima la vida,

que vol viure temps i fruir de benestar? R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement

que la proclamació de la veritat

ens fes néixer a la vida,

perquè fóssim com un primer fruit

de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 8,28-34

Heu vingut per turmentar els dimonis abans d'hora?

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús arribà a l'altra banda del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren a trobar-lo dos endimoniats, tan furiosos, que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els dos endimoniats cridaven: «Per què us fiqueu amb nosaltres, Fill de Déu? Heu vingut aquí per turmentar-nos abans d'hora?» Un tros lluny hi pasturava un gran ramat de porcs: els dimonis demanaven a Jesús que si els treia els enviés en aquell ramat. Jesús els digué: «Aneu-hi». Els dimonis, així que sortiren dels dos homes, anaren cap als porcs i tot el ramat es precipità muntanya avall fins al llac, on van morir. Els porquers fugiren i anaren al poble, a portar la nova del que els havia passat i del cas dels endimoniats. Tota la gent del poble anà a trobar Jesús i el pregaren que abandonés el seu territori.

«Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança»

DIMARTS DE LA SETMANA XIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 19,15-29

El Senyor va fer ploure sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, a trenc d'alba, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teva dona i les teves dues filles, si no voleu ser escombrats amb la ciutat culpable». Veient que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat. Un cop fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series escombrat: fuig a la muntanya». Lot els digué: «No, senyors meus: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu estat amb mi tan bons que m'heu volgut salvar la vida; penseu, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà encalçat el desastre i moriré. Mireu, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És ben petita. Deixeu-m'hi fugir per salvar la vida». Ell li respongué: «Fins en això et vull complaure: no destruiré la ciutat que dius. Corre, vés a refugiar-t'hi, que no podré fer res fins que hi seràs». Per això la ciutat es diu Segor, que vol dir petita. Lot hi arribà quan el sol sortia, i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una pilastra de sal.

Abraham anà de bon matí a l'indret on s'havia aturat a la presència del Senyor, mirà cap a Sodoma i Gomorra i cap a la plana i veié que pujava de la terra una fumarada com si fos una fornal. Així Déu, quan destruí les ciutats de la plana, recordant-se d'Abraham, va fer marxar Lot que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.

Salm responsorial 25,2-3.9-10.11-12 (R.: 3a)

Examineu-me, Senyor, i proveu-me,

depureu al foc el meu cor.

Tinc present davant dels meus ulls

el vostre amor

i visc d'acord amb la vostra veritat.

R. Tinc davant dels ulls el vostre amor, Senyor.

No em compteu entre els pecadors,

entre els homes que cometen crims de sang;

les seves mans són mal intencionades

i plenes de favors per subornar. R.

La meva vida és més honrada.

Allibereu-me, doncs, i compadiu-vos de mi.

Els meus peus van pel camí dret;

beneiré el Senyor enmig del poble reunit. R.

Al·leluia Salm 129,5

Confio en el Senyor,

confio en la seva paraula.

Evangeli Mt 8,23-27

S'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús pujà a la barca acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant començaren a aixecar-se grans onades, que fins cobrien la barca. Però ell dormia. Llavors el van cridar i li deien: «Senyor, salveu-nos! Ens enfonsem!» Jesús els diu: «Per què us esvereu? Quina poca fe!» I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes deien, admirats: «Què és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?»

«Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu»

de la vigília

MISSA DEL DIA

Lectura primera Fets 12,1-11

Ara veig que el Senyor m'ha alliberat de debò

de les mans d'Herodes

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el rei Herodes detingué alguns de l'Església per fer-los mal. Féu matar amb l'espasa Jaume, el germà de Joan, i quan s'adonà que això era ben vist dels jueus, féu agafar també Pere. Eren els dies dels Àzims. El féu tancar a la presó i confià la seva guarda a quatre esquadres de soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua. Mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava Déu per ell sense parar.

Herodes ja anava a fer-lo comparèixer, però la nit abans, mentre Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó, tot d'una l'àngel del Senyor es presentà, i la cambra s'omplí de claror. L'àngel tocà Pere, el desvetllà i li digué: «De pressa, aixeca't!» I les cadenes li caigueren de les mans. Li digué: «Cenyeix-te i posa't les sandàlies». Pere ho va fer, i l'àngel va afegir: «Pren el mantell i segueix-me». Pere sortí a fora i el seguia, sense saber que això que l'àngel feia era de veritat; es pensava tenir una visió. Passaren la primera guàrdia, passaren la segona, i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s'obrí tota sola, i ells sortiren, anaren fins a la primera cantonada, i l'àngel el deixà. Llavors Pere, tornant en si, digué: «Ara veig que el Senyor ha enviat de debò el seu àngel i m'ha alliberat de les mans d'Herodes i de tot el que el poble dels jueus esperava contra mi».

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho sentin.

R. El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem plegats el seu nom.

He demanat al Senyor que em guiés;

ell m'ha escoltat, res no m'espanta. R.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,

i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor,

els escolta i els salva del perill. R.

Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels, per protegir-los.

Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor;

feliç l'home que s'hi refugia. R.

Lectura segona 2Tm 4,6-8.17-18

Ja tinc reservada la corona que m'he guanyat

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l'altar. Ja m'ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m'he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.

El Senyor m'assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l'evangeli i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m'ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia Mt 16,18

Tu ets Pere.

Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església

i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir.

Evangeli Mt 16,13-19

Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l'home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel».

«Tingues només fe "

Lectura primera Sa 1,13-15.2,23-24

L'enveja del diable va introduir la mort al món

Lectura del llibre de la Saviesa

Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l'home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència.

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig us exalço, Senyor.

M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,

i no heu permès que se n'alegrin els enemics.

Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,

Quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat a la vida.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,

enaltiu la seva santedat.

El seu rigor dura un instant;

el seu favor, tota la vida.

Cap al tard tot eren plors,

l'endemà són crits de joia. R.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat en joia les meves penes,

Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.

Lectura segona 2C 8,7.9.13-15

Que allò que us sobra a vosaltres,

compensi el que falta als germans pobres

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l'Escriptura: «Ni als qui n'havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n'havien recollit poc els en faltava».

Al·leluia 2Tm 1,10b

Jesucrist, el nostre salvador,

ha desposseït la mort del poder que tenia,

i amb la Bona Nova de l'evangeli,

ha fet resplendir la llum de la vida.

Evangeli Mc 5,21-43

Noia, aixeca't

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent.

Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona». A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?». Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?». Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te'n en pau».

Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't.» A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

«Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo»

Lectura primera Gn 18,1-15

Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fill

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d'ell. Així que els veié corregué a rebre'ls des de l'entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra de l'alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».

Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets». Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells sota l'ombra de l'alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara, la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la tenda». Ell li digué: «L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill». Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tenir fills, es posà a riure tot pensant: «Seré fecunda a les meves velleses i quan el meu marit també és vell?» El Senyor digué a Abraham: «Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no podrà tenir fills? Hi ha res impossible al Senyor? L'any que ve tornaré per aquest temps, i Sara haurà tingut un fill». Ella, mentint per por, assegurà que no havia rigut, però ell insistí: «Sí que has rigut».

Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)

La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

R. El Senyor s'ha recordat del seu amor.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. R.

El seu nom és sant,

i l'amor que té als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

Omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res. R.

Ha protegit Israel, el seu servent,

com ho havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors

Evangeli Mt 8,5-17

Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,

i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús entrà a Cafar-Naüm. Un centurió l'anà a trobar i li deia: «Senyor, el meu criat és al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé que és tenir autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si a un li dic que se'n vagi, se'n va, si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci alguna cosa, la fa».

Quan Jesús ho sentí, se n'admirà, i digué als qui el seguien: «Us ho dic amb tota veritat: No he trobat dintre d'Israel ningú que tingués tanta fe. I jo us asseguro que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentre aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la fosca: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Després Jesús digué al centurió: «Vés-te'n a casa i que sigui tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.

Arribant a casa de Pere, Jesús trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre; li tocà la mà i la febre desaparegué. Ella s'aixecà i els serví a taula. Al vespre, li portaren molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes amb el poder de la seva paraula i va curar tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».

«Senyor, si voleu, em podeu purificar»

A XII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 17,1.4-5.9-10.15-22

En virtut de l'aliança tots els nois hauran de ser circumcidats.

Sara et donarà un fill

Lectura del llibre del Gènesi

Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li aparegué el Senyor i li digué: «Jo sóc El-Saddai. Viu sempre en la meva presència i sigues irreprensible; faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs més Abram, sinó Abraham, per significar que seràs pare de molts pobles». I Déu digué encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de complir els tractes de la meva aliança. En virtut de l'aliança que s'ha de mantenir entre jo i tu i els teus descendents tots els nois hauran de ser circumcidats». Després, Déu digué a Abraham: «A la teva esposa, no li diguis més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i també d'ella et donaré un fill. El beneiré, i serà pare de pobles i de reis.

Abraham es prosternà amb el front fins a terra i es posà a riure tot pensant: «Encara pot tenir un fill, un home de cent anys, i Sara, que ja en té noranta?» I Abraham digué a Déu: «Mentre Ismael visqui, ja estic content». Però Déu li respongué: «No, no. Sara, la teva dona, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac, que vol dir Rient. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. També he escoltat el que em demanes per a Ismael. El beneiré, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim, serà pare de dotze caps de tribu que formaran un gran poble. Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per aquest temps». Després de parlar amb Abraham, Déu se'n pujà amunt i s'allunyà.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 4)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i tindràs sort.

R. És així com els fidels del Senyor seran beneïts.

La teva esposa fruitarà com una parra,

dins la intimitat de casa teva;

veuràs els fills com plançons d'olivera

al voltant de la taula. R.

Es així com els fidels del Senyor seran beneïts.

Que el Senyor et beneeixi des de Sió.

Que tota la vida puguis veure

prosperar Jerusalem. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mt 8,1-4

Si ho voleu, em podeu purificar

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i el seguia molta gent. Vingué un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia: «Senyor, si ho voleu, em podeu purificar». Jesús el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull; queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra. Llavors Jesús li diu: «Mira, no ho diguis a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix el que Moisès ordenà, per certificar que ja ets pur».

«No tothom qui em diu: ‘Senyor, Senyor’, entrarà al Regne del cel»

JOUS DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 16,1-12.15-16

Hagar donà un fill a Abram i Abram li posà el nom d'Ismael

Lectura del llibre del Gènesi

Sarai, l'esposa d'Abram, no li havia donat cap fill. Sarai tenia una esclava egípcia que es deia Hagar. Veient, doncs, que el Senyor l'havia privat de descendència, Sarai proposà a Abram de prendre la seva esclava, amb l'esperança que en tindria algun fill. Abram acceptà la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li donà per esposa Hagar, la seva esclava egípcia. Hagar quedà encinta. Quan se n'adonà, ja no va respectar més la seva mestressa. Sarai protestà davant el seu marit i li digué: «Tu n'ets responsable: jo vaig posar la meva esclava als teus braços, i quan ella ha vist que esperava un fill ja no em respecta. Que el Senyor judiqui si no he estat ofesa». Abram li respongué: «L'esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé». Llavors Sarai la va maltractar de tal manera que va fugir.

L'àngel del Senyor l'anà a trobar al desert, vora un pou d'aigua que hi ha al camí de Sur, i li preguntà: «Hagar, esclava de Sarai, d'on véns i on vas?» Ella respongué: «Fujo de la meva mestressa, Sarai». L'àngel del Senyor li va dir: «Torna a la teva mestressa i posa't a les seves mans amb tota submissió». I afegí encara l'àngel del Senyor: «La teva descendència serà tan gran que ningú no serà capaç de comptar-la». Digué també: «Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell, viurà a part de tots els seus parents». Hagar donà un fill a Abram i Abram li posà el nom d'Ismael. En aquell moment Abram tenia vuitanta-sis anys.

Salm responsorial 105,1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,

perdura eternament el seu amor.

Qui pot contar les proeses del Senyor

i proclamar les seves lloances?

R. Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo.

O bé:

Al·leluia.

Feliços els qui observen la llei

i practiquen sempre la justícia.

Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor. R.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;

que puguem veure feliços els elegits,

que ens alegrem amb el vostre poble

i ens gloriem amb la vostra heretat. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima

farà cas de les meves paraules;

el meu pare l'estimarà,

i vindrem a fer estada en ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda sobre la roca, i una altra sobre la sorra

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: "Senyor, Senyor"; hi entraran només els qui compleixen la voluntat del meu pare del cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!"

Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan vénen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d'escoltar aquestes paraules meves, no les compleix és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llançà contra aquella casa, la casa s'ensorrà i no en quedà ni rastre».

Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, la gent quedà sorpresa de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

«L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit»

Lectura primera Jr 1,4-10

Abans que et modelés en les entranyes de la mare,

ja et vaig conèixer

Lectura del llibre de Jeremies

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés en les entranyes de la mare, ja et vaig conèixer, abans de néixer, ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions». Jo li vaig respondre: «Ah, Senyor Déu meu, no sé parlar: encara sóc un noi!».

Però el Senyor em contestà: «No diguis que ets un noi. Tu aniràs a trobar tothom a qui jo t'enviaré, i els diràs allò que et manaré. No els tinguis por: Jo et faré costat per alliberar-te'n. Ho diu l'oracle del Senyor».

Llavors el Senyor em tocà la boca amb la seva mà i em digué: «Et poso les meves paraules als llavis. Des d'avui et dono autoritat sobre les nacions i els reialmes per arrencar i enderrocar, per destruir i demolir, i també reconstruir i replantar».

Salm responsorial 70,1-2.3-4a.5-6ab.15ab i 17 (R.: 6b)

En vós m'emparo, Senyor,

que no en tingui un desengany.

Deslliureu-me, traieu-me del perill,

vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

R. Acabat de néixer em vaig emparar en vós.

Sigueu el meu castell de refugi,

la meva roca salvadora.

Per a mi sou penyal i plaça forta.

Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust. R.

Vós sou la meva esperança, Déu meu,

he confiat en vós, Senyor, des de petit.

Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,

acabat de néixer em vaig emparar en vós. R.

D'un cap a l'altre del dia els meus llavis

diran a tothom com m'ajudeu;

vós m'heu salvat tantes vegades.

M'instruïu, Déu meu, des de petit,

i encara avui us proclamo admirable. R.

Lectura segona 1Pe 1,8-12

Els profetes ja havien indagat i esbrinat

sobre aquesta salvació

Lectura de la primera carta de sant Pere

Estimats, vosaltres, sense haver vist Jesucrist, l'estimeu, i des d'ara, que heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d'una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes. Els profetes que vaticinaren sobre la gràcia que Déu us ha fet, ja havien indagat i esbrinat sobre aquesta salvació, i es preguntaven a quins moments es referia l'Esperit de Crist que tenien en ells, quan els feia predir la passió i la glòria que vindria després. Déu els havia revelat que allò que els confiava no anava destinat a ells, sinó a vosaltres. Ara, doncs, us ho han anunciat els qui us han dut la Bona Nova, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Els mateixos àngels es deleixen per contemplar-ho.

Al·leluia Jo 1,7; Lc 1,17

Vingué a donar testimoni de la Llum,

i a preparar un poble ben disposat per a Déu.

Evangeli Lc 1,5-17

Elisabet et donarà un fill,

i li posaràs el nom de Jesús

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abies, que es deia Zacaries. La seva dona, descendent d'Aharon, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant Déu, irreprensibles en el compliment de tots els manaments i observances del Senyor. Però no tenien fills: Elisabet era estèril i tots dos ja eren massa grans per a poder tenir fills.

Un dia, mentre Zacaries complia davant Déu les funcions sacerdotals dintre el seu torn, segons el costum dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al lloc sant per oferir l'encens al Senyor. Mentre l'oferia, tota la gent era fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor a la dreta de l'altar de l'encens. Zacaries, en veure'l, es torbà i s'esglaià. L'àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries: Déu ha escoltat la teva pregària. Elisabet, la teva esposa, et donarà un fill i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran alegria i ho celebraràs, i tothom s'alegrarà del seu naixement, perquè aquest noi serà gran als ulls del Senyor, no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i serà ple de l'Esperit Sant des d'abans de néixer. Farà que molts del poble d'Israel es converteixin al Senyor, el seu Déu. Ell precedirà el Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies, i farà que els pares es reconciliïn de cor amb els seus fills i que els indòcils aprenguin els sentiments dels justos. Així prepararà un poble ben disposat per acollir el Senyor».

«Entreu per la porta estreta»

3/06/2015

DIMARTS DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 13,2.5-18

Som germans, i no vull que hi hagi discussions entre tu i jo

Lectura del llibre del Gènesi

Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Lot, que anava amb ell, també tenia ramats d'ovelles i de vaques i força tendes. El país no bastava per a tots dos, tenien massa béns perquè poguessin estar junts i per això els pastors d'Abram i els de Lot començaren a barallar-se. En aquell temps el país estava en mans dels cananeus i dels jebuseus. Abram, en veure aquestes disputes, digué a Lot: «Som germans, i no vull que hi hagi discussions entre tu i jo, o entre els teus pastors i els meus. Vés allà on vulguis, però separem-nos. Si tu vas a l'esquerra, jo aniré a la dreta, si tu vas a la dreta, jo aniré a l'esquerra». Lot donà una mirada al voltant seu i veié ben regada la plana baixa del Jordà, tal com era abans que el Senyor destruís les ciutats de Sodoma i Gomorra: tota ella semblava el paradís del Senyor o les terres d'Egipte arribant a Tanis. Lot escollí la plana baixa del Jordà i se n'anà cap a l'orient; així se separaren l'un de l'altre. Abram es quedà al país de Canaan i Lot a les ciutats de la plana: aixecà el campament i se n'anà a Sodoma. Als ulls del Senyor, la gent d'aquella ciutat era molt depravada i pecadora.

Després que Lot s'hagué separat, el Senyor digué a Abram: «Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a l'est i a l'oest: Tot el país que veus te'l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. Multiplicaré els teus descendents com grans de pols: Només els podria comptar el qui comptés els grans de pols de la terra. Vés, recorre el país d'un cap a l'altre: jo te'l donaré». Abram aixecà el campament i, arribant prop d'Hebron, a l'alzinar de Mambré, s'hi quedà i dedicà al Senyor un altar en aquell indret.

Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)

Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?

El qui obra honradament

i practica la justícia,

diu la veritat tal com la pensa;

quan parla no escampa calúmnies.

R. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?

El qui mai no fa mal al proïsme,

ni carrega a ningú res infamant,

compten poc als seus ulls els descreguts,

honora i aprecia els fidels del Senyor. R.

El qui no fia els seus diners a interès,

ni es ven per condemnar cap innocent.

El qui obra així mai no caurà. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

«Jo sóc la llum del món;

el qui em segueix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 7,6.12-14

Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos carn oferta en sacrifici, ni tireu perles als porcs perquè les trepitjaran, i encara es giraran per mossegar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin. Això és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes. Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això molts hi entren. Però la porta de la vida és petita, i el camí, estret: per això pocs hi troben».

Tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats»

DILLUNS DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 12,1-9

Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Vés-te'n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».

Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram sortí d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram prengué la seva esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i sortí d'allà per anar al país de Canaan. Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a l'alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li digué: «Donaré aquest país a la teva descendència». I en aquell mateix lloc Abram dedicà un altar al Senyor que se li havia aparegut. D'allà se n'anà a la Muntanya, i plantà la tenda a l'orient de Bet-El, entre la ciutat de Bet-El, a l'oest, i la d'Ai, a l'est. Entre les dues ciutats va dedicar un altar al Senyor i va invocar-hi el seu nom. Després anà avançant cap al Nègueb.

Salm responsorial 32,12-13.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.

El Senyor guaita des del cel,

observant un per un tots els homes.

R. Feliç el poble que el Senyor

s'ha escollit per heretat.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els allibera de la mort,

i els retorna en temps de fam. R.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,

auxili nostre i escut que ens protegeix.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;

aquesta és l'esperança que posem en vos. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i actua,

i esclareix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Mt 7,1-5

Treu-te primer la biga del teu ull

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ell us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. Per què veus l'estella dintre l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li podràs dir: «Deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull», mentre tens la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà».

«Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?»

DIUMENGE XII DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera Jb 38,1.8-11

Atura la insolència de les teves ones

Lectura del llibre de Job

El Senyor, des de la tempesta, digué a Job: «Qui posà les portes que limiten la mar quan naixia plena d'insolència, i jo la vestia amb les boires i li donava, per bolquers, la nuvolada? Jo vaig retallar les seves vores i la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones».

Salm responsorial 106,23-24.25-26.28-29.30-31 (R.: 1)

Uns comerciants que s'embarcaren

i es feren mar endins,

foren testimonis de les obres del Senyor,

dels seus prodigis en alta mar.

R. Enaltiu el Senyor,

perdura eternament el seu amor.

O bé:

Al·leluia.

A una ordre seva es girà un huracà,

que aixecava grans onades:

es veien al cel, es veien al fons,

i, extenuats de mareig, no es tenien drets,

no hi valia res la seva perícia. R.

En les seves penes cridaren el Senyor,

i els salvà d'aquell perill:

apaivagà el temporal i vingué la bonança,

es calmaren les onades del mar. R.

I els va dur fins al port,

plens de goig per la calma retrobada.

Que reconeguin els favors del Senyor,

els prodigis que ha fet en bé dels homes. R.

Lectura segona 2C 5,14-17

Ha començat un món nou

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres des d'ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 4,35-41

Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l'obeeixen?

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra riba». Deixaren, doncs, la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d'ells seguien també altres barques. Mentrestant s'aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s'anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?». Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué al mar: «Calla i estigues quiet». El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?». Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l'un a l'altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l'obeeixen?»

«Busqueu primer el Regne de Déu i fer el que Ell vol, i tot això us ho donarà de més a més»

DISSABTE DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I

Lectura primera 1C 12,1-10
Estic content de gloriar-me de les meves febleses
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, em veig obligat a gloriar-me. Ja ho sé que no està bé, però us he de parlar de les visions i revelacions que el Senyor m'ha concedit. Conec un cristià que va ser endut fins al tercer cel. Fa més de catorze anys d'això. No em pregunteu si era amb el cos o només amb l'esperit, perquè no ho sé; només Déu ho sap. Aquest home va ser endut al paradís: només Déu sap si amb el cos o en esperit. Allà va sentir unes paraules que cap llavi humà no és capaç de repetir. D'aquest home, sí que me'n puc gloriar, però de mi mateix no em gloriaré més que de les meves febleses.
Si em volgués gloriar, no seria cap beneiteria, ja que diria la veritat, però m'estimo més no fer-ho; no vull que ningú no es formi de mi una opinió més alta que la que es fonamenta en allò que m'ha vist fer o m'ha sentit dir. Les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina en la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més, com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles, tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble, és quan sóc realment fort.

Salm responsorial 33,8-9.10-11.12-13 (R.: 9a)
Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

R. Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor.

Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.
Els rics s'empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor,
no els faltarà cap bé. R.

Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.
Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar? R.

Al·leluia 2C 8,9
Jesucrist, que és ric,
es va fer pobre,
perquè la seva pobresa us enriquís.

Evangeli Mt 6,24-34
No us neguitegeu pensant en demà
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. I no valeu més vosaltres que ells? Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seva vida?
I pel que fa al vestit, per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d'aquests. I si Déu vesteix així l'herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això, us ho donarà de més a més. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

«Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren

DIVENDRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I

Lectura primera 2C 11,18.21b-30

A més de tot això,

m'ha tingut cada dia en tensió la preocupació

per totes les comunitats de creients

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, ja que molts es glorien de títols humans, jo també me'n gloriaré. Us parlo sense seny: M'atreveixo a presentar-me amb més títols que els més agosarats. Ells són hebreus? També ho sóc jo. Israelites? També jo. Fills d'Abraham? També jo. Són servidors del Crist? Jo ho sóc més que ells. —Ho dic fora de mi—.

He passat més treballs, més presons, he rebut molts més cops i ferides, sovint m'he trobat a les portes de la mort. Cinc vegades els jueus m'han assotat amb els trenta-nou assots, tres vegades m'han bastonejat, una vegada m'han apedregat, tres he naufragat i he passat tota una nit i tot un dia en alta mar. Sovint he hagut de fer llargues caminades, he passat perills de rius i de lladres, insídies de la gent del meu llinatge i de la que no ho és; perills a la ciutat, en llocs despoblats, al mar, fins de part de falsos germans; cansat, rendit, sense dormir, passant gana i set, quedant-me sovint sense menjar, patint fred, sense roba per abrigar-me. I a més de tot això m'ha tingut cada dia en tensió la preocupació per totes les comunitats de creients. Quan algú és feble, jo també m'hi sento. Quan algú cau, jo també em poso febrós. Però si m'he de gloriar, vull gloriar-me de les meves febleses.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7 (R.: cf. 18b)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre al llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho sentin.

R. El Senyor treu els justos

de tots els perills.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem plegats el seu nom.

He demanat al Senyor que em guiés;

ell m'ha escoltat, res no m'espanta. R.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,

i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor,

els escolta i els salva del perill. R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mt 6,19-23

On tens el tresor, hi tindràs el cor

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra; perquè a la terra les coses s'arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s'arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor. La llum del cos és l'ull: Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Si el que ha de ser llum no és llum, que en serà, de gran, la fosca!»

altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres»

DIJOUS DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I

Lectura primera 2C 11,1-11

Us vam anunciar gratuïtament la Bona Nova de Déu

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, deixeu-me dir una cosa! És poc assenyada, però deixeu-me-la dir. La gelosia que tinc per vosaltres no és meva, sinó de Déu, perquè sempre he volgut que fóssiu d'un sol espòs, com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist. Però em fa por que, tal com en altre temps la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i no us aparteu de la puresa i de la fidelitat que deveu al Crist. Estic veient que si ve algú i us anuncia un Jesús diferent del que us vam anunciar, o us proposa de rebre un esperit diferent del que vau rebre, o us parla d'una bona nova de l'evangeli diferent de la que vau acollir, ho acceptareu fàcilment. Amb tot, jo crec que no desmereixo en res d'aquests grans apòstols vostres. Si voleu, no em distingeixo per l'oratòria, però sí pel coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió.

Ja sabeu que, quan us anunciàvem la Bona Nova de Déu, ho vam fer gratuïtament. Vaig fer mal fet d'abaixar-me així per enaltir-vos a vosaltres? Per poder-me dedicar al vostre servei he saquejat d'altres comunitats, millor dit, he acceptat que em mantinguin; perquè, estant a Corint, quan passava necessitat, no vaig acudir a ningú de vosaltres, sinó que em van proveir els germans vinguts de Macedònia. Sempre em vaig guardar de ser-vos una càrrega i me'n guardaré sempre. Tinc en mi la veritat de Crist quan us asseguro que no em deixaré prendre aquest honor en les regions d'Acaia. Per què ho faig? Perquè no us estimo? Déu sap prou com us estimo!

Salm responsorial 110,1-2.3-4.7-8 (R.: 7a)

De tot cor enalteixo el Senyor,

amb els justos davant de tot el poble.

Les obres del Senyor són grans,

qui les contempla les estima.

R. La vostra acció, Senyor,

és irrevocable i és justa.

O bé:

Al·leluia.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida,

es manté per sempre la seva bondat.

El Senyor, benigne i entranyable,

instituí un memorial dels seus prodigis. R.

La seva acció és irrevocable i és justa,

les seves decisions són perpètues

i assegurades per sempre més;

ell les compleix fidelment i amb rectitud. R.

Al·leluia Rm 8,15b

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Evangeli Mt 6,7-15

La vostra pregària serà aquesta

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu.

La vostra pregària serà aquesta: Pare nostre del cel, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, que es faci la vostra voluntat aquí a la terra com en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos-el avui, perdoneu les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos del Maligne. Si perdoneu als altres les seves culpes, el vostre Pare celestial també us perdonarà, però si no els perdoneu, tampoc no us perdonarà el vostre Pare».