Lectura primera Fets 1,12-14
Tots, unànimement, assistien a les hores de pregària
amb Maria, la mare de Jesús
Lectura dels Fets dels Apòstols
Després de veure com Jesús era endut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem, a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s'allotjaven. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes fill de Jaume. Tots, unànimement, assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d'ell.
O bé, fora del temps pasqual:
Lectura primera Pr 8,22-35
Maria, seu de la saviesa
Lectura del llibre dels Proverbis
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m'infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d'on brollen les aigües, i jo ja havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era, quan traçava el cercle de l'horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l'oceà, quan posava límits al mar, que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies. I ara, fills, escolteu-me: feliços els qui segueixen els meus camins; escolteu la lliçó, no rebutgeu la saviesa; feliç l'home que m'escolta, i vetlla cada dia a les meves portes sense apartar els ulls de la meva entrada, perquè el qui em troba, troba la vida i es guanya el favor del Senyor».
Salm responsorial 86,1-2.3-4.5.6-7 (R.: 1a)
El Senyor té el palau a la muntanya santa,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
R. El Senyor té el palau a la muntanya santa.
S'han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos:
Compto Egipte i Babilònia
entre els fidels que em coneixen. R.
A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:
«Fills de Sió».
Diuen d'ella:
«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;
Aquest i aquell altre són fills de Sió». R.
El Senyor va escrivint al registre dels pobles:
«Fills de Sió».
I els cantors i els dansaires responen:
«Ciutadans de Sió». R.
Lectura segona Ef 1,3-6.11-12
Déu ens elegí en Crist abans de crear el món
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
Al·leluia Jdt 15,10
Vós sou la glòria de Jerusalem,
l'orgull d'Israel,
l'honor del nostre poble.
Evangeli Lc 1,39-56
Feliç tu que has cregut
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la muntanya, a la província de Judà, entrà a la casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà».
Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.
