DIUMENGE XI DURANT L'ANY / Cicle B
Lectura primera Ez 17,22-24
Jo faig créixer l'arbre menut
Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d'Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s'ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré».
Salm responsorial 91, 2-3.13-14.15-16 (R.: cf. 2a)
És bo de lloar l'Altíssim,
de cantar al vostre nom, Senyor,
de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat.
R. És bo de lloar-vos, Senyor.
Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;
plantats a la casa del Senyor
creixeran als atris del nostre Déu. R.
Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d'ufana i de vigor,
per proclamar que el Senyor és recte,
que la meva Roca no coneix la injustícia. R.
Lectura segona 2C 5,6-10
Tant ara que som en el cos, com quan en sortirem,
no ambicionem res més que ser plaents al Senyor
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.
Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és el Crist;
tothom qui el troba viurà per sempre.
Evangeli Mc 4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega».
Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra».
Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.
privado Vas a la iglesia los domingos, y procuras prestar atención a las lecturas. Incluso tratas de seguir la homilía del sacerdote. ¡Muy bien! Pero no basta.
ResponderEliminarLo que has escuchado era para todos. A pesar de que hay personas convencidas de que el sacerdote les tiene manía y dispara contra ellas en los sermones como un francotirador, lo cierto es que, cada domingo, el sacerdote tiene ante sí a cientos de personas, y lo que dice lo dice para todos, sin particularizar. Por eso no basta con que escuches las lecturas y sigas la homilía.
Todo se lo exponía con parábolas, pero a sus discípulos se lo explicaba todo en privado. Hay algo en la Palabra de Dios que es sólo para ti, y para nadie más. Pero ese «algo», ese mensaje personal e intransferible, te lo tiene que decir el Señor en privado.
Necesitas la oración mental. Son esos minutos de «tú a Tú» con el Señor, en los que habláis en el secreto del corazón y conversáis en privado. Allí se fraguan los grandes amores, allí se alumbran las grandes luces, allí descansa el corazón y se adquiere intimidad con Dios.
No te conformes con ir a misa.