Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva

DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA

Missa de lliure elecció (anys B i C): «La Samaritana»

Lectura primera Os 6,1-6

El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes

Lectura de la profecia d'Osees

«Anem, convertim-nos al Senyor, tornem al nostre Déu. Ell, que ens ha destrossat, ens curarà; ell, que ens ha obert les ferides, ens embenarà. Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar perquè visquem a la seva presència. Esforcem-nos per conèixer el Senyor; està a punt d'alçar-se com l'aurora, ens vindrà com ve la pluja, com el ruixat que amara la terra».

Efraïm, què he de fer amb vosaltres? Què he de fer amb vosaltres, Judà, si l'amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que desapareix tan aviat? Per això ho he gravat en el cor dels profetes, he pronunciat el meu oracle, i ha sortit com una llum la meva decisió: El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.

Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)

Compadiu-vos de mi, Déu meu,

vós que estimeu tant;

vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;

renteu-me ben bé de les culpes,

purifiqueu-me dels pecats.

R. El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes.

Les víctimes no us satisfan,

si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.

La víctima que ofereixo és un cor penedit;

un esperit que es penedeix, vós,

Déu meu, no el menyspreeu. R.

Afavoriu Sió amb la vostra benvolença,

reconstruïu les muralles de Jerusalem.

Llavors acceptareu els sacrificis,

l'ofrena sencera dels holocaustos. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el cobrador d'impostos, i no el fariseu, el qui tornà a casa seva perdonat

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre cobrador d'impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d'impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el cobrador d'impostos, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».

Comentari: Mn. David COMPTE i Verdaguer (Manlleu, Barcelona, Espanya)

Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit

Avui, en plena cultura de la imatge, l'Evangeli que se'ns proposa té una profunda càrrega de contingut. Però anem per parts.

En el passatge que contemplem veiem que en la persona hi ha un nus amb tres cordes, de tal manera que és impossible desfer-lo si hom no té presents les tres cordes esmentades. La primera ens relaciona amb Déu; la segona, amb els altres; i la tercera, amb nosaltres mateixos. Fixem-nos-hi: aquells a qui s'adreça Jesús «es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres» (Lc 18,9) i, d'aquesta manera, pregaven malament. Les tres cordes estan sempre relacionades!

Com fonamentar bé aquestes relacions? Quin és el secret per desfer el nus? Ens ho diu la conclusió a la punyent paràbola: la humilitat. Així mateix ho va expressar santa Teresa d'Àvila: «La humilitat és la veritat».

És cert: la humilitat ens permet reconèixer la veritat de nosaltres mateixos. Ni inflar-nos de vanaglòria, ni menystenir-nos. La humilitat ens fa reconèixer com a tal els dons rebuts i ens permet de presentar a Déu el treball de la jornada. La humilitat reconeix també els dons de l'altre. És més, se n'alegra.

Finalment, la humilitat és també la base de la relació amb Déu. Pensem que, en la paràbola de Jesús, el fariseu porta una vida irreprotxable, amb les pràctiques religioses setmanals i, fins i tot, exerceix l'almoina! Però no és humil i això corca tots els seu actes.

Tenim a prop la Setmana Santa. Aviat contemplarem —un cop més!— el Crist a la Creu: «El Senyor crucificat és un testimoni insuperable d'amor pacient i d'humil mansuetud» (Joan Pau II). Allí veurem com, davant la súplica de Dimas —«Jesús, recordeu-vos de mi...» (Lc 23,42)— el Senyor respon amb una “canonització fulminant”, sense precedents: «En veritat et dic que avui seràs amb mi al paradís» (Lc 23,43). Aquest personatge era un assassí que resta, finalment, canonitzat pel propi Crist abans de morir.

És un cas inèdit i, per a nosaltres, un consol...: la santedat no la “fabriquem” nosaltres, sinó que l'atorga Déu, si Ell troba en nosaltres un cor humil i convers.