jueves, 21 de mayo de 2015

‘Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo’. Li diu Jesús: ‘Pastura les meves ovelles’

ETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 25,13-21
Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, el rei Agripa i Berenica arribaren a Cesarea per saludar Festus. I com que s'hi havien d'estar bastants dies, Festus va referir al rei el cas de Pau i digué: «Tinc aquí, a la presó, un home que va deixar-m'hi Fèlix. Quan vaig anar a Jerusalem, se'm presentaren els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. Jo els vaig respondre que els romans no condemnem ningú sense que es pugui defensar d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors. Ells aleshores van venir amb mi aquí a Cesarea, i, sense dilacions, l'endemà mateix m'assec al tribunal i hi faig comparèixer l'acusat per acarar-lo amb els seus acusadors. Ells, per cert, no van adduir cap dels delictes que jo em temia, sinó que es tractava senzillament d'embolics de la seva religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. Jo, que realment no sabia què dir en coses com aquestes, li vaig proposar de traslladar-se a Jerusalem perquè hi fos judicat. Pau reclamà que el seu cas fos reservat a la decisió de l'autoritat imperial, i per consegüent, vaig haver d'ordenar que fos custodiat fins que el podré enviar al Cèsar».

Salm responsorial 102,1-2.11-12.19-20ab (R.: 19a)
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

R. El Senyor té el tron al cel.

O bé:
Al·leluia.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident. R.

El Senyor té el tron al cel,
governa l'univers amb poder sobirà.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
herois poderosos
que executeu les seves ordres. R.

Al·leluia Jo 14,26
L'Esperit Sant us farà recordar
tot el que us he dit i us ho farà entendre.

Evangeli Jo 21,15-19
Pastura els meus anyells. Pastura les meves ovelles
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Quan Jesús s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades i hagué esmorzat amb ells, digué a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?» Ell li contestà: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Ell li contestà: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

1 comentario:

  1. Fue la gran lección que tuvo que aprender Simón Pedro. Pocos alumnos han hecho suya, al fin, la enseñanza de su maestro mientras agonizaban boca abajo, clavados en una cruz. Simón lo hizo.

    Cuando eras joven, tú mismo te ceñías e ibas a donde querías. Cuando seas viejo, otro te ceñirá, y te llevará a donde tú no quieres. Que dar la vida no es hablar mucho, ni moverse mucho, ni hacer muchas cosas, ni desplegar multitud de medios sofisticados y altamente eficaces, ni pasar el día pegado a un teléfono resolviendo problemas, ni quebrarse la cabeza arbitrando soluciones, ni correr para llegar a todo y a todos… Todo eso es, al fin, vanidad.

    Dar la vida es, simplemente, dejarse comer, porque el amor verdadero es eucarístico; abrir los brazos y sonreír mientras los demás se llevan tu tiempo, consumen tus fuerzas y se viven tu vida. Y, si nada te agradecen; o –mejor aún– si, después de llevárselo todo, aún se encaran contigo y te exigen más, encogerte de hombros, rezar por quienes te comen, y dejar que te escupan y te desprecien. Y sentirte muy dichoso en todo ello, porque estás amando como has sido amado por Jesús.

    ResponderEliminar