lunes, 18 de mayo de 2015

Ha arribat l'hora , Pare

SETMANA VII DE PASQUA

Lectura primera Fets 20,17-27
El que vull és consumir-me en el compliment del ministeri
que vaig rebre de Jesús, el Senyor
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, Pau, des de Milet, féu anar a buscar a Efes els preveres de la comunitat. Un cop reunits, els digué: «Ja sabeu com m'he portat amb vosaltres des del dia d'arribar a l'Àsia. He mirat de servir el Senyor amb tota humilitat i llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. No he deixat de dir-vos el que us convé, he predicat i ensenyat, en públic i per les cases, insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en el Senyor nostre Jesús. Ara jo me'n vaig a Jerusalem. L'Esperit m'hi obliga. Ignoro el que m'hi ha de passar, només que, per tot arreu on vaig, l'Esperit Sant em diu que m'hi esperen cadenes i sofriments. Però, què se me'n dóna, de la vida! Jo el que vull és consumir-me en el compliment del ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: el ministeri de proclamar l'evangeli de la gràcia de Déu. Penso que ja no em tornareu a veure. Jo he passat entre vosaltres, i us he predicat el Regne: i us asseguro avui solemnement que si cap de vosaltres es perd jo no en sóc responsable, ja que no m'he estat d'anunciar-vos tot el designi de Déu».

Salm responsorial 67,10-11.20-21 (R.: 33a)
Senyor, vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

R. Canteu a Déu, reialmes de la terra.

O bé:
Al·leluia.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort. R.

Al·leluia Jo 14,16
Jo pregaré el Pare, i us donarà un altre Defensor,
perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

Evangeli Jo 17,1-11a
Pare, glorifiqueu el vostre Fill
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cell i digué: «Pare, ha arribat l'hora. Glorifiqueu el vostre Fill, perquè el Fill us pugui glorificar amb la sobirania que li heu donat sobre tots els homes, perquè doni vida eterna a tots els qui vós li heu confiat. I la vida eterna és que us coneguin a vós, l'únic Déu veritable, i aquell que vós heu enviat, Jesús, el Messies. Jo ja us he glorificat aquí a la terra duent-hi a terme l'obra que m'havíeu confiat. Ara glorifiqueu-me també vós, Pare, al costat vostre, amb aquella glòria que ja hi tenia abans que el món existís.
He fet conèixer el vostre nom als homes que vós heu tret del món i m'heu donat. Eren vostres, i vós me'ls heu donats, i ells han guardat la vostra paraula. Ara saben que tot això que m'heu donat m'ha vingut de vós perquè, quan jo els he transmès les paraules que m'havíeu donat vós, ells les han rebudes, reconeixent i creient que jo he sortit veritablement de vós i que vós m'heu enviat. Jo prego per ells: no pel món, sinó per aquells que vós m'heu donat, perquè són vostres. Tot allò que és meu és vostre, i allò que és vostre és meu. Ells són la meva glòria. Jo no em quedo més en el món, però ells sí que s'hi queden, i jo vinc a vós».

1 comentario:

  1. He manifestado tu nombre a los hombres ¡Quién pudiera marcharse de este mundo como Jesús! ¡Quién pudiera decir, como Él, antes de partir: «¡Misión cumplida!»!

    He manifestado tu nombre a los hombres que me diste. ¡Qué paz, que alegría, a la hora de rendir el alma, saber que se ha llevado a cabo la tarea!

    Escribo esto porque quienes ahora leéis, al igual que yo, aún no habéis llegado al final del camino. Aún está por venir ese momento en que tengamos que rendir el alma ante Cristo. Y le pido a Él que, cuando llegue, podamos partir hacia su Amor con esa misma paz.

    Quizá no podamos decir ellos han guardado tu palabra. O quizá sí. Pero eso importa menos. Lo que realmente importa es que podamos decir he manifestado tu nombre a los hombres. Que abandonemos este mundo con la tranquilidad de haber pronunciado las palabras que Jesús nos encomendó. Puede que tengamos que continuar la frase diciendo «y nadie me hizo caso; todo el mundo hizo lo que dio la gana», pero hasta ese fracaso hablará a nuestro favor. O puede que, junto a nosotros, alcancen el Cielo almas que conocieron a Cristo por nuestro testimonio.

    Sea lo que sea, ¡Señor, que no callemos!

    ResponderEliminar