DIVENDRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA
Lectura primera Fets 18,9-18
Tinc aquí a Corint molta gent que serà el meu poble
Lectura dels Fets dels Apòstols
Mentre Pau era a Corint, el Senyor li digué en una visió: «No tinguis por. No deixis de parlar: jo vetllo per tu i ningú no et tocarà per fer-te mal. Jo tinc aquí a Corint molta gent destinada a ser el meu poble». Va passar-hi un any i mig ensenyant entre ells la paraula de Déu.
En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus s'alçaren a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal i l'acusaven dient: «Aquest home incita la gent a practicar una religió il·legal». Però abans que Pau obrís la boca, Gal·lió els replicà: «Jueus, si es tractés d'una injustícia o d'un delicte, jo us escoltaria com cal i sense presses; però aquestes baralles sobre noms i punts de la vostra Llei són cosa vostra i no m'hi he de ficar». I els va treure del tribunal. Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal, el van apallissar, sense que Gal·lió se n'ocupés. Pau es quedà encara força dies. Després s'acomiadà dels germans i s'embarcà cap a Síria, en companyia de Priscil·la i Aquila. A Cèncrees es va tallar els cabells arran, perquè havia fet un vot.
Salm responsorial 46,2-3.4-5.6-7 (R.: 8a)
Aplaudiu pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l'Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
R. Déu és rei de tot el món.
O bé:
Al·leluia.
Sotmet els pobles al nostre guiatge,
posa nacions als nostres peus;
i, per heretat seva, ens pren a nosaltres,
glòria de Jacob, el seu estimat. R.
Déu puja enmig d'aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei. R.
Al·leluia Lc 24,46.26
El Messies havia de patir i de ressuscitar,
abans d'entrar en la seva glòria.
Evangeli Jo 16,20-23a
Tindreu una alegria que ningú no us podrà prendre
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us dic amb tota veritat que plorareu i us doldreu. El món s'alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Les mares, a punt de tenir un fill, passen moments de pena, però així que ha nascut, amb l'alegria d'haver posat un home al món, ja no es recorden dels sofriments passats. També vosaltres ara us entristiu, però, quan us tornaré a veure, el vostre cor s'alegrarà, amb una alegria que ningú no us podrà prendre. Aquell dia ja no em fareu cap d'aquestes preguntes que ara em feu».
Dentro de dos días celebraremos la Ascensión del Señor, que constituye su exaltación, por encima de toda criatura, a la derecha del Padre. Pero el camino a esa exaltación pasó por el oprobio de la Cruz.
ResponderEliminar¿Qué otro camino queremos seguir nosotros, discípulos suyos? Cristo nos promete el triunfo final, pero no nos oculta los dolores del camino. Lloraréis y os lamentaréis (…), pero vuestra tristeza se convertirá en alegría.
Tras leer estas palabras, debería quedar claro que acercarse a Cristo para no llorar es un sinsentido. Sin embargo, toda la oración de muchos sigue marcada por el deseo de que Dios les ahorre los dolores de esta vida. Quisiéramos un atajo que nos llevase al triunfo sin cruzar la senda de las lágrimas. Ese atajo se lo mostró Satanás a Cristo en el Desierto, y el Señor lo rechazó. ¿Vamos ahora a querer que lo abra para nosotros?
Con todo, hay atajo. Y el atajo es Él. Porque, al haber sufrido, ha dejado, como dulce alfombra, su Cuerpo llagado en la Cruz. Y pasar por la Cruz para llegar al Cielo es ir a Cristo (Vida) a través de Cristo (Camino) contemplando a Cristo (Verdad). Él lo es todo.