sábado, 16 de enero de 2016

Sígueme

Jesucristo nos " encanta " en este evangelio, con el " sígueme ". Nos cambia los tesoros de este mundo por los del cielo,y esto encanta a cualquiera. Encantar es meter en el mismo canto,encantamiento que a través del canto, te quedas encantado. El gran poder de encantar. Cristo nos mete en su canto de amor. Su poder nos quita las idolatrías de este mundo. Además nos dice: " no necesitan médico los sanos si no los enfermos ". Los que se consideran sanos se mantienen alejados del médico. El mejor negocio que podemos hacer es admitir nuestra enfermedad. Creerse sano no sirve de nada, simplemente cierras la puerta al médico, a Cristo.

Si nos creemos sanos estamos desajustados en la vida, sin justicia, sin meta, sin norte.
Dios nos invita a que no nos desajustemos. No perdamos  más el tiempo, en por ejemplo, resentimientos, cosas extrañas, fantasias,etc...y seremos unos ajustados en Cristo. Sigámosle.
   
La voz de Dios no es irresistible; no debe serlo, porque Dios quiere una obediencia libre. Entre el sígueme que Jesús pronuncia ante Mateo y el se levantó y lo siguió hay un abismo, una eternidad. Y sólo la libertad humana puede cruzar ese abismo y atravesar esa eternidad. Con el hombre, creado libre, Dios puede fracasar, y, en ocasiones, fracasa. Pero la culpa es nuestra.


Ese es el hombre de quien habló el Señor; Saúl regirá a su pueblo (1 Samuel 9, 1-19)

Salmo

Señor, el rey se alegra / por tu fuerza. (Salmo 20)

Evangelio

No he venido a llamar justos, sino pecadores (Marcos 2, 13-17)

viernes, 15 de enero de 2016

Reflexión 15/1/16

QUIÈN ORGANIZA AL PUEBLO ?

La humanidad siempre ha buscado que " alguién " les organice sus vidas; al principio eran los jueces ( p.j.Sansón ), no en el sentido de un juez con tribunal, caso jucio y sentencia ; era expresiones de la justicia de Dios, expresiones de como Dios ajusta, como organiza, como Dios salva.

El proble surgía que mientras el juez estaba en función, muy bueno, y se lograba hacer justicia, y se expulsaba a los enemigos. Pero una vez que el juez desaparecía, entonces el pueblo volovía a sus andanzas.

El,libro de los jueces lo resume de una manera muy clara, y esa parece una realidad del corazón humano : sólo cuando estamos verdaderamente en dificultad y encontramos nuestros límites, ahí si nos volvemos con todo nuestro ser hacia Dios.

Entonces los jueces no sirvieron para organizar al pueblo. Los sacerdotes tampoco sirvieron,ahí tenemos a Helí y sus hijos. Los profetas tampoco sirvieron, ¿ por qué ? Porque habiendo un profeta tan grande como Samuel, ya los hijos de Samuel no sirvían.

Lo intentaron con los  ¡Reyes!, vamos a tener un rey ".
Un rey que nos organize y que nos defienda, con ejército, etc.....

Miremos para resumir, la historia , el Antiguo Testamento es una sucesión de ensayos : los patriarcas, los jueces, los profetas, los sacerdotes, los reyes que tampoco, ni Saú, ni David , ni Salomòn.

Hoy estamos igual, la gente pone sus esperanzas en un presidente, en un gobierno, en un parlamento, etc.....y seguimos haciendo ensayos.

La historia de la humanidad nos dice que estos ensayos acaban su meta en la persona de Jesucristo de Nazaret.

¿ Por qué ? Porque hay algo nuevo que sucede en Jesús, y que es la unciòn del Espíritu Santo, obrando en nosotros y con nosotros, y sí hace que podamos perseverar,permanecer,crecer en su presencia, esto es lomque se llama santidad.

Abandonemos ser nuestro propios reyezuelos de nuestros míseros imperios.
-------------------------------
Referencias bíblicas del dia litúrgico de hoy :

Gritaréis contra el rey, pero Dios no os responderá (1 Samuel 8, 4-22a)

Salmo

Cantaré eternamente tus misericordias, Señor. (Salmo 88)

Evangelio

El Hijo del hombre tiene potestad en la tierra para perdonar pecados (Marcos 2, 1-12)

Steve Jobs

lunes, 4 de enero de 2016

Asistir a Misa


Homilia del párroco de Pont de Suert ell 4/1/16.
Nos invita a seguir en el camino de la fe, asistiendo a misa diariamente.




viernes, 1 de enero de 2016

Ser Madre


Esta es la homilia de mosén Germán de hoy 1/1/16  en la misa de Pont de Suert

http://youtu.be/FY39qTkj07I







Ahora que las ideologías de moda se las dan de progre solo porque quieren imponer el mito de la mujer autónoma, vaciando de significado la feminidad y negando el don de la maternidad, se hace más que atractiva y actual la figura de esta Mujer (así, con mayúscula), en la que Dios nos revela un nuevo significado de la feminidad y una nueva plenitud para la maternidad. La verdad es que no me imagino a ninguna feminista de aquella época (o de esta), desmelenada ante el pesebre, manifestándose a favor del aborto como derecho de la mujer, o reivindicando para el pobre José el derecho a parir un hijo. No. El Señor hace las cosas con tanta normalidad, tan a lo humano, que ni sus planes ni su modo de actuar entran en los esquemas de nuestra razón, de nuestros planes o de nuestras previsiones. Puestos a inventar lo humano, o puestos a imaginar lo divino, ya se ve que no tenemos ni la más mínima idea.

Con la solemnidad de la Madre de Dios, se cierra esta Octava de Navidad, en la que la Iglesia no ha dejado de contemplar y celebrar embelesada el misterio del Niño de Belén. Da igual el rincón del pesebre en el que nos coloquemos: el misterio es el mismo, aunque lo veamos desde distintas perspectivas. Podemos contemplar al Niño desde la paternidad de José; podemos contemplar al Niño desde la experiencia de los pastores; podemos intentar ponernos junto a aquellos animales, que aceptaron la visita de aquel huésped en su establo; podemos contemplar al Niño desde la adoración de los Magos; podemos también contemplar al Niño desde el corazón de su Madre. Todas las perspectivas nos conducen al mismo Niño de Belén, y desde todas se saborea con acentos nuevos ese misterio de un Dios hecho carne, ante el que la Iglesia queda como embelesada en estos días de Navidad.

Eran tantas las emociones y afectos de esos meses y días, que en el corazón de María no cabía ni una emoción más. Cuántas cosas guardaba y meditaba también José en su corazón. Aquel Niño, que había entrado en el mundo cobijado bajo el corazón de una madre, los tenía a los dos, a José y María, anonadados y embelesados. Aquel Dios, que quiso encerrarse en el misterio de la maternidad de una mujer, comenzaba ya así a revelarnos lo más íntimo de su ser. ¿Cómo no ver en la paternidad de José, en la maternidad de María, un reflejo de esa fecundidad trinitaria que hace de los Tres, del Padre, del Hijo y del Espíritu, un misterio de comunión y de mutua donación? Ser madre es acoger la vida y el amor, como hace el Espíritu Santo en la Trinidad. Pero, no es propio de la madre recibir para adueñarse sino para dar, como hace también el Espíritu Santo fuera de la Trnidad: recibe la vida y el amor del Padre y del Hijo para entregarlos a todos los hombres a través de la Iglesia. Por eso, en la maternidad virginal de María la Iglesia se entiende a sí misma, y también en Ella la mujer encuentra una fuente inagotable de significado, que explica la riqueza de su feminidad y su vocación de mujer: ser madre. Este misterio de maternidad es lo que deslumbró a aquellos rudos pastores, que fueron corriendo hasta Belén, y lo que había cautivado el corazón contemplativo de José durante los meses previos al nacimiento del Hijo. Pidamosle a él, a José, que nos enseñe a contemplar la maternidad de María con ese mismo corazón emocionado con el que supo recibir de las manos de su Esposa  el cuerpo de Dios Niño.






Titulo: El cumplimiento del tiempo en la Biblia



Se alcanzan a escuchar los ecos sonoros con la pólvora con la que se saluda el año civil que empieza. Y nosotros, como los antiguos monjes, levantados a media noche, velamos y cantamos, oramos y celebramos a nuestro Redentor.

Que otros tengan sus motivos de alegría. Nosotros no tenemos que destruir esta alegria pero indudablemente la nuestra tiene una fuente distinta.

Y considero que también es responsabilidad nuestra, ya que Dios nos llama a la oración en esta alta hora de la noche, es nuestra responsabilidad interceder por este mundo, porque quizá esta misma celebración nos hace conscientes del tiempo que pasa, del tiempo irremendiablemente perdido, y del tiempo como gracia y como don de Dios.

Quizá otras personas en otro género de celebraciones no tienen esa misma ocasión de reflexionar en estas cosas, y por eso hacemos bien en traer a nuestro pensamiento todas esas personas en medio de sus celebraciones y fiestas, porque nuestra intercesión, de alguna manera, prolonga la Providencia de Dios hacia esas personas.

También nosotros, seguramente, tuvimos algún tiempo en nuestra vida en que poco y nada nos importaba Dios en fechas como ésta; cada uno de nosotros puede recordar fechas así, y por eso, si estamos aquí, no es mérito nuestro, sino una obra de la gracia divina.

También las lecturas que hemos escuchado nos hablan del tiempo. Precisamente dice la Carta de San Pablo a los Gálatas: "Cuando se cumplió el tiempo envió Dios a su Hijo, nacido de una mujer, bajo la ley, para rescatar a los que estábamos bajo la ley, para que recibiéramos el ser hijos por adopción" Carta a los Gálatas 4,4-5.

"Cuando se cumplió el tiempo" Carta a los Gálatas 4,4, ¿qué significa esta expresión? ¿Es que Dios estaba esperando una fecha determinada en el curso de los siglos para decir: "¿Ahora sí toca la Encarnación"?

Este cumplimiento del tiempo no es algo exterior al tiempo, no es que Dios esté mirando el curso de los acontecimientos como el que ve a un juguete o a una maquinita funcionar, y dice: "Ahora es cuando me toca a mí".

El cumplimiento del tiempo en la perspectiva bíblica no es algo que sucede desde afuera; más bien se parece a una copa que se va llenando y llenando y de pronto rebosa; el cumplimiento de tiempo fue el rebozarse de la misericordia de Dios; el cumplimiento del tiempo fue el rebozarse de su sabiduría ya manifiesta en la historia; el cumplimiento del tiempo fue colmarse de su propio poder.

Podríamos decir que esos hilos que Él venía entretejiendo en el Antiguo Testamento, hilos que pasaban desapercibidos a casi todos los seres humanos y que sólo se dejaban entrever un poco por los Profetas, esos hilos ya eran como conductos capilares en los que Dios estaba derramando su amor, su piedad, su poder, su sabiduría. 

Y es esa piedad la que desde dentro de la historia hace reverdecer todo en una primavera de gracia, la cual estaba preparada por el invierno del pecado.

Y quien veía los árboles despojados de hojas y quien sentía el frío del invierno decía: "Dios se ha olvidado de nosotros", pero en realidad, muy dentro de esos árboles, de esa muerte que parece ser el invierno, Dios estaba infundiendo ya la vida. 

Y a través de la palabra de los Profetas, y a través del amor de sus sabios y de sus santos, y a través de la prudencia de sus reyes, y a través de las cosas buenas y de las cosas malas Dios estaba saturando de gracia y de amor la historia.

Y cuando ya no pudo más esa saturación de amor, estalló esa gracia y se hizo visible, apareció esa misericordia, brilló esa luz, amaneció la gloria en nuestra vida con el Nacimiento bendito de Nuestro Salvador Jesucristo.

"Cuando se cumplió el tiempo" Carta a los Gálatas 4,4, significa dos cosas aparentemente contradictorias: cuando ya la historia no soportaba más pecados, esta es la perspectiva de San Pablo en los capítulos primero al tercero de la Carta a los Romanos. 

"Cuando se cumplió el tiempo" Carta a los Gálatas 4,4, significa que Dios se aburrió de ver a su criatura, la obra maestra de sus manos, destruída, profanada, prostituída.

"Cuando se cumplió el tiempo" Carta a los Gálatas 4,4, significaba que ya la historia no soportaba más pecado, pero también significa que ya la historia tampoco soportaba más amor, más gracia de Dios, es decir, ya no se le podía dar ni una gotica más de amor sin que se viera, y ese colmarse de la gracia fue lo que, precisamente, sucedió con el misterio de la Encarnación y del glorioso Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo.

El mundo estaba colmándose de pecado y Dios estaba saturando de amor al mundo; y algunos sólo veían el pecado y otros alcanzaban a ver la gracia. Pues bien, hubo un momento en el que Dios colmó la medida del pecado con la muerte de Cristo y colmó la medida de la gracia con la resurrección de Cristo. 

Y entonces, como dijo el mismo Jesucristo en el evangelio de Juan: "Fue juzgado y expulsado el príncipe de este mundo y quedaron manifiestas las intenciones de nuestros corazones" San Juan 12,31.

Dice el Apóstol San Pablo: "Cuando se cumplió el tiempo"Carta a los Gálatas 4,4, también en cada uno de nosotros, porque lo que decimos de la historia universal en cierto modo se cumple para cada uno de nosotros.

Si uno analiza por ejemplo, por qué uno se encontró con Dios en el momento en el que se encontró, también es por razones como las que he dicho de la historia universal, también en nosotros hubo una saturación de absurdo, un colmarse del pecado, de la negación, de la nada; un algo que nos llevó al límite de nuestras propias fuerzas.

Pero también en nosotros hay como un pequeño Antiguo Testamento, hay una serie de hilos dorados, azules, rojos, hilos de gracia, que Dios venía tejiendo amorosamente. 

Una serie de hilos que se necesita descubrir con la mirada de los Profetas, que quedan patentes cuando de pronto Dios enciende la luz de su Espíritu y uno dice: "Claro, tú me estabas amando desde que empecé existir, pero yo no me daba cuenta, yo estaba construyendo la muerte y tú construías mi vida; yo estaba camino al abismo y tú estabas llevándome camino a la gloria".

También nosotros hemos tenido nuestro pequeño Antiguo Testamento y también en nosotros Dios iba tejiendo su gracia hasta que llegó una gotica, que se llamó: seminario de vida en el Espíritu o que se llamó retiro espiritual, o confesión, o un atardecer, o una flor.

Dios pudo utilizar cualquier cosa; también en nosotros hubo una predicación que finalmente nos dejó saturados de esa gracia y nos invitó a abrirnos a su paz, a su piedad, a su misericordia.

Gracias a Dios se abre para nosotros este tiempo que sea bendecido por esta gracia, que sea un colmarse, un rebozarse de su piedad y de su amor.

"Ven, Señor Jesús, ven a colmar de perdón las historias donde ha habido pecado; ven, Señor Jesús, ven a hacer imposibles: Isabel estéril da a luz, María Virgen queda encinta; ven a hacer los imposibles de mi vida, a hacer esa transformación que sólo tú puedes hacer. Era imposible que una estéril concibiera, era imposible que una virgen fuera madre, pero nada es imposible para ti".

Ven, Señor, a colmar mi propia historia con tu gracia; ven, Señor, y por el ministerio bendito de la Virgen Santa, danos gustar y ver cuán bueno eres, cuán santo y cuán sabio, cuán providente.

Amén.

FrayNelson

lunes, 13 de julio de 2015

«Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida

DIMARTS DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ex 2,1-15a
Li donà el nom de Moisès,
per recordar que l'havia tret fora de l'aigua.
Quan ja era gran, sortí un dia a veure treballar els seus germans
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, un home de la família de Leví es va casar amb una noia de la mateixa tribu i van tenir un fill. Ella trobà el nen tan preciós que el guardà d'amagat durant tres mesos. Quan veié que no el podia tenir amagat més temps, untà amb betum i pega una cistella de papir, hi posà el nen i la deixà entre els joncs a la vora del riu. La germana del nen es quedà a l'aguait de lluny estant, per saber què passava. La filla del Faraó anà a banyar-se al riu, mentre les seves cambreres es passejaven a la vora. S'adonà de la cistella entremig dels joncs i se la va fer portar per una esclava. Quan l'obrí, veié un nen que plorava i se'n compadí. Comprengué que era un fill d'hebreus. Tot seguit la germana del nen digué a la filla del Faraó: «Voleu que vagi a buscar una dida hebrea perquè us el criï?» La filla del Faraó s'hi avingué. La noia, doncs, cridà la mare del nen, i la filla del Faraó li va dir: «Cria-me'l, i jo et donaré la paga». La dona el crià i, quan hagué crescut, el portà a la filla del Faraó, que l'adoptà com a fill i li donà el nom de Moisès, per recordar que l'havia tret fora de l'aigua.
Molt temps després, quan Moisès ja era gran, sortí un dia a veure treballar els seus germans, i presencià com un egipci pegava a un dels seus germans hebreus. Mirà a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, matà l'egipci i l'enterrà a la sorra. L'endemà tornà a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i digué al que no tenia raó: «Per què pegues a un company?» Ell li contestà: «Qui t'ha donat autoritat i t'ha fet el nostre jutge? Que em vols matar tal com vas matar l'egipci?» Moisès s'adonà que el fet era conegut i que si el Faraó ho arribava a saber, el faria matar. Per això, tement per la seva vida, fugí dels dominis del Faraó i es refugià al país de Madian.

Salm responsorial 68,3.14.30-31.33-34 (R.: cf. 33)
He caigut en un fangar sense fons
i no tinc on posar els peus,
em trobo mar endins
i les onades se m'enduen.

R. Busqueu Déu sincerament, i tindreu llarga vida.

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu,
vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics. R.

Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.

Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, avui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 11,20-24
El dia del judici
la sort de Tir i Sidó i del país de Sodoma
serà més suportable que la vostra
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús amenaçà les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Bet-Saida! Si a Tir i a Sidó haguessin vist els miracles que han estat fets aquí, ja fa temps que s'haurien cobert de sac i de cendra en senyal de penediment i haurien canviat de vida. Però jo us asseguro que el dia del judici la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra. I tu, Cafar-Naüm, et creus que t'aixecaràs fins al cel? T'enfonsaràs fins al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist haguessin estat fets a Sodoma, encara existiria el dia d'avui. Però jo t'asseguro que el dia del judici la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teva».
Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.

domingo, 12 de julio de 2015

«Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi»

13/07/2015

DILLUNS DE LA SETMANA XV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ex 1,8-14.22
Si no ho sabem impedir, el poble d'Israel anirà creixent
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, pujà al tron d'Egipte un nou rei que no havia conegut Josep, i digué al seu poble: «Aquests israelites comencen de ser massa gent perquè els puguem dominar. Si no ho impedim, aniran creixent i, el dia que hi hagi guerra, serien capaços d'aliar-se amb els nostres enemics, de combatre contra nosaltres, i anar-se'n del país».
Llavors, per oprimir-los, nomenaren uns encarregats d'obligar el poble a treballar en obres públiques; així construïren per al Faraó dos centres d'intendència, les ciutats de Pitom i de Ramsés. Però com més els oprimien, més creixien i es propagaven, i els egipcis no els podien veure. Per això els esclavitzaren sense compassió i els amargaven la vida amb els treballs més durs: pastar argila, fer maons i tota mena de feines al camp. Era un esclavatge despietat. Finalment el Faraó donà ordre als egipcis que tiressin al riu tots els nois hebreus que nasquessin, i deixessin en vida només les noies.

Salm responsorial 123,1-3.4-6.7-8 (R.: 8a)
Si el Senyor no hagués estat a favor nostre
—que respongui el poble d'Israel—,
si el Senyor no hagués estat a favor nostre,
quan els homes intentaven assaltar-nos,
ens haurien engolit de viu en viu:
tan gran era la fúria que portaven.

R. El nostre auxili és el nom del Senyor.

Quan la riuada ens vingué a sobre,
ens hauria passat la inundació
més amunt del coll,
més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües.
Beneït sigui el Senyor,
que no ens deixa caure a les seves dents. R.

Hem salvat la vida com l'ocell que fuig
del llaç dels caçadors.
S'ha trencat el llaç i tots hem fugit.
El nostre auxili és el nom del Senyor,
del Senyor que ha fet el cel i la terra. R.

Al·leluia Mt 5,10
Feliços els perseguits pel fet ser justos:
el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mt 10,34-11,1
No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que he vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran els mateixos de casa seva. Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».
Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.

sábado, 11 de julio de 2015

«Jesús va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos»

DIUMENGE XV DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera Am 7,12-15
Vés a profetitzar al meu poble
Lectura de la profecia d'Amós
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te'n d'aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda't de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat». Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m'ha pres de darrere els ramats i m'ha dit: "Vés a profetitzar a Israel, el meu poble"».

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)
Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
La fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura segona Ef 1,3-14
Déu ens elegí en Crist abans de crear el món
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.
En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l'anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l'heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumini els ulls del nostre cor
perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 6,7-13
Jesús comença d'enviar els dotze
Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

viernes, 10 de julio de 2015

«El deixeble no és més que el seu mestre»

SANT BENET, ABAT, PATRÓ D'EUROPA

Festa

Lectura primera Pr 2,1-9
Que el teu cor sigui amatent a entendre
Lectura del llibre dels Proverbis
Fill meu, si aculls el que jo et dic i guardes com un tresor tot el que et mano, si escoltes atentament la saviesa i el teu cor és amatent a entendre, si crides la intel·ligència i la invites a venir, si la busques com si fos plata i et deleixes per ella com pels tresors amagats, comprendràs què vol dir venerar el Senyor i trobaràs el coneixement de Déu. Perquè és el Senyor el qui dóna la saviesa; el coneixement i la intel·ligència surten dels seus llavis. Ell reserva per als homes rectes el seu ajut, protegeix els qui porten una vida honrada, guarda els camins dels homes justos i vetlla per les rutes dels seus fidels. Llavors entendràs la bondat i la justícia i encertaràs sempre els bons camins.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9, 10-11 (R.: 2a, o bé: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

R. Beneiré el Senyor en tot moment.

O bé:
R. Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m'ha escoltat, res no m'espanta. R.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia. R.

Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.
Els rics s'empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé. R.

Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l'esperit:
el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mt 19,27-30
Vosaltres, els qui heu vingut amb mi, en rebreu molt més
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Pere digué a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per seguir-vos. Què ens tocarà?» Jesús li respongué: «Us ho dic amb tota veritat: vosaltres, els qui m'heu seguit, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'asseurà gloriós al seu tron, també vosaltres us asseureu en dotze trons per governar les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna. Però molts que ara són darrers, seran primers, i molts primers, darrers».

jueves, 9 de julio de 2015

«Tothom us odiarà per causa del meu nom»

NA XIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 46,1-7.28-30
Ara, que ja t'he vist, ja em puc morir
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob se s'anà amb tot el que posseïa cap a Beer-Sabé, on oferí víctimes al Déu del seu pare Isaac. Durant la nit, en una visió, Déu el cridà i Jacob respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Jo sóc El, el Déu del teu pare. No tinguis por d'entrar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. Jo t'acompanyaré fins a Egipte i te'n faré tornar, i el teu fill Josep et tancarà els ulls».
Jacob sortí de Beer-Sabé, i els seus fills el feren pujar, amb les dones i les criatures, en els carros que el Faraó els havia enviat. Prengueren també tots els béns que posseïen en el país de Canaan. Jacob arribà a Egipte amb tota la seva família: llavors s'endugué tothom, fills i filles, néts i nétes. Jacob envià Judà per dir a Josep que sortís a rebre'l a la regió de Guesen. Josep sortí amb la seva carrossa i quan arribà davant el seu pare, se li llançà al coll i plorà abraçat amb ell. Jacob li digué: «Ara ja em puc morir. Ja t'he vist i t'he trobat en vida».

Salm responsorial 36,3-4.18-19.27-28.39-40 (R.: 39a)
Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país.
Sigui el Senyor la teva delícia,
i et donarà el que desitja el teu cor.

R. És el Senyor qui salva els justos.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats,
posseiran eternament la seva herència;
recolliran en anys de secada,
en temps de fam no els faltarà l'aliment. R.

Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
No quedarà rastre dels perversos,
s'extingirà la descendència dels malvats. R.

És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats,
i els salva, perquè en ell es refugien. R.

Al·leluia Jo 16,13a;14,26b
Quan vindrà l'Esperit de veritat,
us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera;
i us farà recordar tot el que us he dit.

Evangeli Mt 10,16-23
No sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit del vostre Pare
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms. Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, us portaran als sanedrins, us assotaran en les seves sinagogues i us presentaran als tribunals dels governadors i dels reis, perquè doneu testimoni davant d'ells i davant dels estrangers. Quan us hi portaran, no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l'hora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare.
Un germà trairà el seu germà, i un pare el seu fill, perquè el matin, i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. I els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. Us ho dic amb tota veritat: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel, quan vindrà el Fill de l'home».

miércoles, 8 de julio de 2015

«Prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’»

DIJOUS DE LA SETMANA XIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 44,18-21.23b-29;45,1-5
És Déu qui m'ha enviat a Egipte per salvar-vos la vida
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Judà s'acostà a Josep i li digué: «Senyor meu, vós sou tan gran com el Faraó, però no us ofengueu que el vostre servent us digui unes paraules. Vós, senyor meu, vau preguntar als vostres servents si tenien pare i algun altre germà, i us vam respondre que el nostre pare ja té molts anys; que té un fill petit, nascut quan ell ja era gran, i se l'estima molt, perquè és l'únic que queda dels de la seva mare, ja que l'altre germà va morir. Vós ens diguéreu: "Feu venir el vostre germà petit, que el vull veure. Si no, no us tornaré a rebre". Quan vam tornar a casa ho vam explicar al pare. Més tard ell ens manà que vinguéssim a comprar més provisions, però li vam respondre que no podíem tornar sense el nostre germà petit, perquè vós no ens voldríeu rebre si veníem sense ell. Ell replicà: "Ja sabeu que un dels dos fills que m'havia donat la meva esposa va sortir de casa i no l'he vist més: segur que un animal ferotge el va devorar. Si ara us emporteu aquest altre i li passa una desgràcia, la meva vellesa tindrà una fi ben trista"».
Josep no es pogué contenir més davant la seva escorta, i ordenà que els fessin sortir tots. No quedava allà cap dels seus assistents al moment que ell es va fer conèixer als seus germans. Josep es posà a plorar tan fort que els egipcis ho sentiren i se n'assabentà tota la cort del Faraó. Llavors digué als seus germans: «Jo sóc Josep. Encara viu el meu pare?» Els seus germans, de l'esglai, no sabien què respondre. Però Josep els digué que s'acostessin i els repetí: «Jo sóc Josep, el germà que vosaltres vau vendre a uns caravaners que anaven camí d'Egipte. Però no us sàpiga greu d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat aquí abans que vosaltres, per salvar-vos la vida».

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)
Déu cridà la fam al país,
els tragué el pa que els mantenia.
Havia enviat un home davant d'ells,
Josep, venut com un esclau.

R. Recordeu les meravelles que Déu obrà.

O bé:
Al·leluia.

Li fermaren els peus amb anelles,
i passà la vida encadenat,
fins que es complí la predicció
i l'oracle del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslliguessin,
el sobirà dels pobles li obrí la presó,
i el nomenà senyor del palau
i administrador de tots els béns. R.

Al·leluia Mc 1,15
El Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,7-15
No heu pagat res per rebre aquest poder;
doneu-ho també sense pagar
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar.
No porteu res de diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguin. Quan arribeu a una vila o un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos a casa seva fins que marxareu. En entrar-hi, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu; si no n'és digna, que aquesta pau retorni a vosaltres. Si algú no us volia rebre o no volia escoltar la vostra predicació, a l'hora de sortir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la terra dels peus. Us dic amb tota veritat que el dia del judici la sort del país de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble».

martes, 7 de julio de 2015

«Pel camí prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’»

DIMECRES DE LA SETMANA XIV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 41,55-57;42,5-7a.17-24a
Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, quan la fam s'estengué per tot el país d'Egipte, el poble demanà pa al Faraó i ell respongué a tota la gent del país que anés a Josep i fes tot el que Josep li digués. La fam s'estengué també a tota la terra d'Egipte. Josep obrí els seus graners i venia blat als egipcis perquè hi havia molta fam en el país. I de tots els altres països també venia gent a comprar blat a Josep, perquè hi havia molta fam pertot arreu. Des del país de Canaan, on també passaven fam, vingueren igualment ells fills de Jacob entre els qui anaven a comprar provisions. Com que Josep governava el país, era el qui venia el blat a tothom. Quan arribaren els seus germans, es prosternaren davant d'ell amb el front fins a terra. Josep, així que els va veure, els reconegué, però va dissimular. I els va fer tancar tres dies a la presó.
Al cap de tres dies Josep els digué: «Jo sóc un home que crec en Déu: si feu el que us dic salvareu la vida: que un dels germans es quedi a la presó; els altres aneu a portar les provisions a casa vostra i torneu amb el germà petit: així demostrareu que sou gent honrada que dieu la veritat, i no us matarem». Ells es deien els uns als altres: «Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que ens suplicava tan afligit. Per això ara ens cauen al damunt totes aquestes desgràcies». Rubèn afegí: «Ja us ho deia que no féssiu aquell disbarat, però no me'n vau fer cas; ara Déu ens demana comptes del crim que vam cometre». Com que Josep els parlava valent-se d'un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien. Josep es retirà una estona perquè no es podia aguantar el plor.

Salm responsorial 32,2-3.10-11.18-19 (R.: 22)
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.

El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
però els plans del Senyor persisteixen,
manté sempre els propòsits del seu cor. R.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R.

Al·leluia Mc 1,15
El Regne de Déu es a prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,1-7
Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l'Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze, tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d'lsrael. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop».

lunes, 6 de julio de 2015

«Pregueu a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors»

DURANT L'ANY / I

Lectura primera Gn 32,22-32 (hebreu: 23-33)
Et diràs Israel, perquè has lluitat amb Déu i has guanyat
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob es llevà durant la nit, prengué les dues esposes, les dues esclaves i els onze fills i va travessar el gual del riu Jaboc. Va fer passar també a l'altra banda del riu tot el que tenia.
Quan Jacob es quedà sol, un home es posà a lluitar amb ell fins a trenc d'alba. Aquell home s'adonà que no el podia vèncer, però tot lluitant li donà un cop sota el genoll i l'hi desllorigà. Després digué a Jacob: «Deixa'm anar, que ja clareja». Jacob li digué: «No et deixaré anar que no m'hagis beneït». L'home li preguntà: «Com et dius?» Ell respongué: «Jacob». Li diu: «D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has guanyat». Jacob li demanà que li digués el seu nom, però ell li respongué: «Per què em preguntes el meu nom?» I el va beneir allà mateix.
Jacob donà a aquell lloc el nom de Fanuel, perquè deia: «He vist Déu cara a cara sense perdre la vida». El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Fanuel. Jacob anava coix d'una cama. Per això encara avui els israelites no mengen el tendó de sota el genoll, recordant que el qui va lluitar amb Jacob li va fer mal en aquest tendó.

Salm responsorial 16,1.2-3.6-7.8 i 15 (R.: 15a)
Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

R. Jo vinc a veure-us demanant justícia.

Sentencieu vós mateix la meva causa,
i mireu qui té raó.
Veniu de nit a escorcollar-me el cor,
proveu-me al foc, i no em trobareu fals. R.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'arreceren als vostres braços. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,
protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.
Però jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Al·leluia Jo 10,14
Jo sóc el bon pastor,
diu el Senyor;
jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi.

Evangeli Mt 9,32-38
La collita és abundant, però hi ha pocs segadors
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, portaren a Jesús un mut endimoniat. Així que Jesús hagué tret el dimoni, el mut parlà, i la gent, meravellada, deia: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel». Però els fariseus deien: «Aquest treu els dimonis pel poder del rei dels dimonis». I Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia. En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faci anar més segadors».

domingo, 5 de julio de 2015

«La teva fe t'ha salvat»

Lectura primera Gn 28,10-22a
Veié una escala per on pujaven i baixaven els àngels de Déu, i Déu li parlà
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob se n'anà de Beer-Sabé cap a la ciutat d'Haran. Arribà en un indret quan s'havia post el sol, i s'hi quedà per fer-hi nit. Prengué una pedra, se la posà per capçal i dormí en aquell indret. Tot somniant, veié una escala que anava des de la terra fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. Llavors el Senyor s'aturà prop d'ell i li digué: «Jo sóc el Senyor, Déu del teu pare Abraham i Déu d'Isaac. A tu i a la teva descendència, us donaré aquesta terra on dorms. La teva descendència serà innombrable com la pols de la terra i s'estendrà d'orient a occident, i de nord a sud. Totes les famílies del país, per beneir-se, es valdran de tu i de la teva descendència. Jo seré amb tu, et guardaré arreu on aniràs, i et faré tornar en aquest país. Mai no t'abandonaré, ni desistiré de complir el que t'he promès».
Jacob es desvetllà i digué: «El Senyor és present aquí, i jo no ho sabia». I ple de reverència exclamà: «Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel». I al matí, quan es llevà, prengué la pedra que havia posat per capçal, la dreçà com a pilar sagrat, i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Bet-El. Abans, la ciutat s'anomenava Luz. Després Jacob va fer aquesta prometença: «Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna pa i vestit i em fa tornar en pau a casa el meu pare, el meu Déu serà el Senyor, i aquesta pedra que he dreçat com a pilar sagrat serà casa de Déu».

Salm responsorial 90,1-2.3-4.14-15ab (R.: cf. 2b)
Tu que vius a recer de l'Altíssim
i passes la nit a l'ombra del Totpoderós,
digues al Senyor:
«Sou la muralla on m'emparo
el meu Déu en qui confio».

R. Sou el meu Déu, en qui confio.

Ell et guardarà del parany de l'ocellaire
i del flagell de la pesta;
t'abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales. R.

«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
Sempre que m'invoqui, l'escoltaré,
estaré vora d'ell en els perills». R.

Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,
ha desposseït la mort del poder que tenia
i, amb la Bona Nova de l'evangeli,
ha fet resplendir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26
La meva filla s'acaba de morir, però veniu i tornarà a la vida
Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava, vingué un home important, que es prosternà i li digué: «La meva filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li la mà i tornarà a la vida». Jesús el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li acostà per darrera i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només el mantell, ja em posaré bona». Jesús es girà i, en veure-la, li digué: «Confiança, filla: la teva fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es posà bona.
Quan Jesús arribà a casa d'aquell home important i veié l'aldarull de la gent i els qui tocaven els flabiols, els deia: «Aneu-vos-en: la noia no és morta, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, donà la mà a la noia i ella es va aixecar. I la notícia d'aquell fet s'escampà per tota la regió.